dimarts, 15 de febrer de 2011

Gavina de matinada

Descriu un cercle quasi perfecte, pren el camí de l’el·lipsi i puja. Novament baixa per a descriure un altre cercle perfecte. A penes ha mogut les ales.
Repeteix, quasi exactament, el primer camí per l’aire.
De sobte, com si improvisés, llança un picat esfereïdor, es recondueix a la horitzontalitat i desapareix entre dos gran edificis d’hotels


Tal vegada com si volgués cridar la meva atenció a aquell espai de cel del seu darrera, on el sol enrogeix per dessota unes boires que, potser, amb l’escalfor, esvairà.
Sense la gavina l’espectacle de la matinada em reclama.
Fa un suau ventijol la direcció del qual s’encarrega de senyalar-me, sens cap dubte, el fum del cigarret. Cal prendre el darrer xarrup de cafè abans no es refredi.


La gavina no pretén la bellesa. Però la bellesa  esta present en ella mateixa i el seu vol.
El sol no pretén la bellesa, ni les boires que embolcallen la seva eixida ho pretenen.


La bellesa del vol de la gavina i les llums de matinada no ha estat pretesa pel seus actors.
Actors? Tal vegada subjectes?


Potser el camí de la bellesa no és cercar-la.
És simplement, descobrir-la.
Potser, fins i tot, sense provar-ho.


Lloat sia Déu.
Amén.


Magaluf, Mallorca, 15 de febrer de 2011.

4 comentaris:

lluís ha dit...

Un escrit poètic i profund, m´ha agradat molt.
I l'intuïció final m´ha fet pensar. L'altre dia i també sense pretendre-ho, em vaig quedar meravellat amb un mur de pedra seca amb molt líquens de colors. No sé si era la llum, els arbres secs del costat que l'acompanyaven ... vaig pensar en fer-li una fotografia però vaig desistir per por d'espatllar aquella bellesa que sentia en aquell moment.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Lluís. Aquest moments,la gavina a la matinada, els liquens a la pedra seca que et van corprendre, aquests moments de percepció sovint curts però intensos,em semblen un regal. Un regal que tinc necessitat d'agrair perquè em fa sentir espectador, a voltes part, també a voltes modest intuïdor del camí d'un possible tot meravellós.
Vaig fer una fotografia de la matinada, la gavina se n'havia anat. Certament la millor fotografia és la que ens queda al cervell, potser també, per efímera.

Pere de can Peret ha dit...

M’ha agradat el teu escrit. Se’n desprèn una bon tema de reflexió.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Me'n alegro que t'hagi agradat, Pere. El que he mirat de descriure és un d'aquells moments que ens son concedits com un regal pur i simple.