Algues

Sa Dragonera

A Sant Elm, davant de sa Dragonera, em miro com les ones arrosseguen munts d'algues.
La darrera onada té el moviment pesat, lluny de la lleugeresa de l'aigua sola.
Ara és com un magma.
El moviment de les aigües és feixuc, talment com si el mar es cansés. 

Fa vent.

Deixem el constant, incansable moviment, per anar a passejar cap a l'altra punta: d'allí estant es veurà la part de sa Dragonera que el cap de costa amaga.

Ara no hi van els vaixells a sa Dragonera, que no és el temps, i a més, essent parc protegit, han fet una intervenció per a controlar la població de rates.

Una primera ullada, per a quan sigui possible anar-hi, a la geografia i toponímia de l'illa, en la que sembla que hi ha uns itineraris per a fer a peu: sa Pòpia, on hi ha es Faro Vell, Puig dels Aucells, Coll Roig (fora possible, de tants com n'hi ha, comptar tots els coll Roig dels Països Catalans?)

Queda pendent. M'agradaria anar-hi.


Si, tanmateix a la fi del passeig es veu l'altra part de l'illa. No ens podem aturar gaire: comença a ploure.