divendres, 4 de febrer de 2011

Per la Candelera es guarda el Pessebre

No portàvem para-neus. No ens esperàvem tanta neu.
De fet haurien calgut raquetes.
A nosaltres tres ens feia mandra la pujada pel corriol des de Sant Pere, de manera que vam triar la pista.


Error: del refugi amunt, és obaga i no havia fos gens. Una mica més amunt del refugi neu fins a sota genolls. Haguéssim arribat, a més de cansats com a burros, ben molls.
Va caldre retrocedir.


El pessebre ja el baixarien els que van pujar pel bosc, que pel cantó de solei i pel fet de ser dins del bosc segur que hi hauria menys neu.


Ens vam esperar al santuari. Amb un cafè calent i a ple sol va fer de bon esperar.
Poca cobertura, però finalment vam poder contactar: ja havien tret el pessebre i començaven a baixar. Els diem que no tornessin pas per la pista.


El pessebre estava bé, prou bé, només una peca s’havia desenganxat, probablement per retreure’s amb les baixes temperatures. No hi haurà cap problema en tornar-ho a enganxar.


I ens vam mirar el llibre. En perfecte estat.
Feia goig.
Si tenim present que hi ha qui veu el pessebre però no posa res al llibre, deunidó  els excursionistes que en aquest període van passar pel coll de Mansillo.



9 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

Felicitats! Sens dubte feu una bona feina. Mercè

M. Antònia ha dit...

Si que vàreu tenir neu... A la nostra colla anem més tard a recollir el pessebre, ja que a vegades havíem trobat dificultats.

Pere de can Peret ha dit...

Caram! Quin gruix de neu que hi havia.
Felicitats per la feina!

joan antoni ha dit...

Sí, molta néu. Aquest any la Candalera ha dit que "riu" per tant "l'hivern és viu"

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies, Mercè, tant de bo les feines fossin tant agradoses com aquesta.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M.Antonia, els tres de la pista, si haguéssim portat raquetes, ens ho hauríem passat d'allò més bé.
Enguany no hem volgut esperar gaire a retirar el pessebre, que l'any passat vam trigar i ja no en el vam trobar trobar

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Pere. Enguany no crec que ens hi tornem a trobar, que posarem el pessebre a lloc menys enlairat.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Cert, Joan Antoni, però com que la dita és molt sàvia, sempre l'encerta:
"tant si plora com si riu, l'hivern és viu, tant si riu com si plora, l'hivern és fora".

Gatsaule ha dit...

Fa gràcia el contrast que hi ha ara entre les obagues i les solanes, unes curulles de neu i les altres ben pelades.... El Berguedà està igual i, si bades una mica, acabes amb els peus molls! Ara, quin plaer el temps que ens està fent aquests dies!!