Sortir al balcó, matinet, i trobar-se les flors de la Lobivia àurea (no sé el nom de la varietat, que n'hi ha moltes), em fa molt de goig.
Ell, el cactus, va a la seva, tant se val. Però indubtablement em fa un regal.
Ara fa una estoneta l'acabo de retratar.
El sol ja fa groguejar la façana del davant i la humitat és alta.
I les flors estan tant eixerides!
6 de maig, a les 8,32, primera flor. A sota, a l'esquerra, ja apunten les altres dues.
7 de maig, a les 9,25, ja s'ha obert:
Aquesta primera s'ha anat pansint mentre creixien les altres dues, i avui, 16 de maig, a les 7 i 10: Ohhh!!
5 comentaris:
A mi a Barcelona no m'ha florit mai!!! Què li dones?
Espero no decepcionar-te Esparver, però res d'especial: ple sol, la pluja que cau, i quan fa molta calor una regadeta de tant en tant. Ja veus que no és mèrit, és "xamba".
No li deu agrada el meu balcó. Què hi farem...
Jo hi tinc una carbassonera, i també fa flors maques. Deu ser un tema de practicitat...
I tens la carbassonera en un test, Gatsaule?
No. Certament la "lobivia" no me la puc menjar.
Publica un comentari a l'entrada