divendres, 17 de juny de 2011

La Cloenda d’enguany

L’editora del butlletí em va dir de fer quatre ratlles sobre la cloenda dels Veterans d’ahir. Ara l’hi he tramès. 
Com que no passa com als concursos literaris, que els originals han de ser inèdits, ni ningú s’haurà de molestar per això, m’agrada compartir-ho al bloc. Una de les possibles maneres de  desitjar a tothom un bon estiu. 


“Veterans: Cloenda 2010-2011

Els veterans, en les nostres sortides, fem com els escolars, que iniciem el curs el setembre -o l’octubre depenent de com s’escaiguin les dates- i l’acabem pel juny.
Així, fem el parèntesi que ens estalvia les calors fortes gens recomanables per a caminar, llevat que es vagi cap a Pirineus, la qual cosa, en tot cas, resta per a les decisions privades.
De manera que com a grup de veterans hem acabat el curs 2010/11.

I ho hem fet enguany per terres del sud del Bages, concretament a Mura, en una trobada dissenyada i executada tenint ben present els que caminen i els que ja no estan en condicions de fer-ho. Gairebé omplint l’autocar de trenta places: 28 veterans que (deixeu-me fer broma), un a costat de l’altre ja fem prou patxoca.
Així, un grup va fer una excursió que, sortint de Mura, va recórrer els seus encontorns passant per la Creu de la Vila, el Puig de la Balma, el Molí del Mig i va retornar a Mura per la Riera de Nespres. Un recorregut que va agradar força però que ja va palesar que som a dates de suada segura.
L’altre grup va fer una passejada per la vila, seguint carrers i carrerons, amunt i avall, com és inevitable a Mura, acompanyats d’una guia molt amable, amb visita a la molt notable església de Sant Martí, la parroquial de Mura, i un establiment dedicat a l’exposició i venda d’antiguitats, així com a un taller artesà que treballa la fusta de boix, d’una manera admirable.

Però, més enllà de les activitats dutes a terme, el que és més rellevant de les trobades de cloenda és el fet de la trobada en ella mateixa, trobada i acte de germanor excursionista entre tots aquells que, independentment de quin sigui en cada cas el grau de les llurs capacitats, formem part de la família dels veterans. Una família a la que tant de bo tothom pugui arribar un dia o altre, sense les tristes excepcions que la realitat imposa. I on millor que trobar-nos tots que al voltant d’una taula?

Enguany, a “Cal Carter” de Mura i amb un menú que incloïa el “poti-poti”, plat tradicional a la vila i que, per les seves característiques de plat fred va fer les delícies de la concurrència. I amb un segon plat de botifarra esparracada.

Tot desitjant-nos, i desitjant a tothom un bon estiu, va transcórrer l’agradós dijous 16 de juny de 2011, dia de la Cloenda de Veterans.”

4 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

Veig que us ho sabeu “muntar”per gaudir d’una bona cloenda. Bon lloc a Mura i els seus voltants. És el Bages!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mirem de fer-ho bé, Pere. És un dia que ens fa força il·lusió!.

en Girbén ha dit...

A Mura no te l'acabes en dos dies ni en quatre. La suau passejada fins els Tolls és una de les belles passejades per St. Llorenç. I Puig de la Balma..., ara en la ment de tots els espectadors del Pa Negre.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ben cert, Girbén. I que bé que no ens puguem acabar els indrets, les "coses", és la gana de tot que estimula!