divendres, 24 de juny de 2011

Tot és vostre





Tot és vostre fillets, tot. Com  podríem negar-vos-ho si us hagués de comportar un “trauma”, si us hagués d’”estressar”?
Vosaltres, reiets, per haver nascut on heu nascut, en aquest beneït racó de l’Europa occidental i a darreries del segle XX, teniu tots els drets. Tots, no cal que us ho detalli.
I ara, només faltaria que us ho neguéssim!

I si algú us els discuteix és que és un carca o un neoliberal-capitalista (ui, hi ha un insult més fort que aquest?).


Qui diu que no heu de poder tallar una carretera quan esteu indignats?
Que no podeu apropiar-vos de totes les places que calgui? I ara!
Per què no heu de poder fotre un bon susto als dropos del Parlament?


I quin mal hi ha en omplir de merda les platges de Barcelona per la revetlla de Sant Joan? –al cap i a la fi només vint tones de merda- . Si senyor, l’ajuntament està precisament per això, per a netejar-vos la caca, com han fet els vostre pares. I si netejar les platges val calers, que apugin els impostos ( no a vosaltres, és clar, als que més tenen).

L’important, fillets, és que us ho hàgiu passat bé. I que hàgiu mirat per damunt de l’espatlla els “paquis” que us venien les “birres” a la platja: no creguéssiu pas que ho fan per a guanyar-se la vida, en realitat és que els encanta jugar al gat i la rata amb “la pasma”.

Ah, i si n’hi ha que s’esforcen, treballen, estudien, lluiten, no acampen o no emmerden, no en feu cas, que ja s’encarrega el sistema liberal-capitalista d’abduir perversament als  poc conciençats!

13 comentaris:

Albert ha dit...

Entre tots, hem pagat a la banca els seus errors, mentrestant, la banca no dona crèdit a empreses solvents, que perden negoci, i per tant han de fer fora a treballadors, a bons treballadors. Si, em reconeixes? Doncs si, jo estic aturat gracies a que cap dels nostres parlamentaris ha fet res. Es clar, quants diners els hi deuen els partits, tots els partits a la banca??? no cal resposta oi?
A la meva dona li han retallat el sou, es clar, tenim uns polítics mediocres que sols saben aplicar allò que es més fàcil, però això si, ells no renuncien a volar en primera classe, faltaria més, fins hi tot s'apugen els sous,... l'alcalde de Mollet un 30%...
El meu fill es un bon estudiant, la 14 millor nota de Catalunya d'ingrés a la universitat de fa tres anys, i quan acabi els estudis el proper any, que li espera? Quin futur? Qui ha malbaratat el futur del meu fill??? Els parlamentaris, els governants, els polítics, han mirat pel seu futur, però no pas pel futur del meu fill...
Abans de les retallades, el meu sogre qua ha cotitzat tota la vida (ara pateix demència senil), li van donar un plaç de 2 anys per a qualsevol tipus de ajut social. Ara ni se sap... però que curiós, que totes les retallades, han aparegut DESPRES de les eleccions...
Podria seguir i seguir... però no cal oi?
Vaig lluitar, com tants d'altres, per obtenir la democràcia en aquest país, vaig ser perseguit, buscat, em va caldre amagar-me, i encara puc dir que vaig tenir sort, no vaig ser torturat ni vaig passar per la presó com amics meus, i tot i així puc dir que pel que vam lluitar no es això.
No crec que donar un ensurt als parlamentaris sigui el més correcte, però que diuen els nostres parlamentaris? que fan per les famílies que viuen d'ensurt en ensurt per sobreviure cada dia??
Em sap greu tot aquest rotllo, i fer de ocupa al teu blog... potser necessitava esbravar-me, però la joventut que tenim, (que també te coses bones) es la que ha fet la nostra societat, tu i jo, i els nostres polítics.
A, per cert, de ben segur que no tinc tota la veritat, com segur que no la tens tu, però si et puc dir que en una cosa, segur que vas errat, quan dius TOT ES VOSTRE... no, tot es de L'A CAIXA...

una abraçada

Pere ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xiruquero-kumbaià ha dit...

Albert, donar la teva opinió -que t'agraeixo- no és "fer d'ocupa" del meu bloc. Quan deixem el bloc obert a comentaris, el compartim.
A hores d'ara crec que cadascú ja s'ha fet una composició de lloc i una valoració de les coses tal i com les veiem. I dic bé, com les veiem, que fora pretensiós de dir "com son".
He dit més d'una vegada, perquè ho crec, que contràriament a la dita, la gent, parlant, No s'entén. A tot estirar, transacciona sobre un interès determinat.
I jo ho veig com ho he expressat.
Has llegit, tanmateix, que m'he referit al final al jovent, crec que majoritari, el capteniment del qual no tan sols és el correcte, a més, és l'esperançador.
I tens raó en que el jovent d'avui l'ha fet la nostra societat i l'hem fet tots i cadascú.
Gràcies novament per la teva aportació.
Una abraçada.

joan antoni ha dit...

Una generació acostumada a la sobreprotecció de l'anterior, que ja ha consumit les reserves. L'expectativa del futur és magra. S'han usat uns hipotètics guanys futurs per construir el present i ni el present s'ha pogut mantenir afectant-nos a tots.
La solució que han trobat els polítics i economistes és vendre el patrimoni al capital (xinès?, àrab?) i després, com ho recuperarem?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Joan Antoni, podem tenir opinions diferents sobre les causes, les responsabilitats, fins i tot la magnitud dels efectes de l'ensulsiada que vivim.
Però això d'emmerdar la platja, per exemple, no és d'enguany, ja en fa molts.
El que em sembla però del tot cert, sigui quina sigui la via de sortida de la crisi -jo en diria nova època-, és que només la farà practicable una societat ordenada, respectuosa i amb forts referents ètics.
No es pot reclamar aquesta ètica només quan afecta el capteniment d'uns.

en Girbén ha dit...

Veus, amic Pere, això dels comentaris... La teva cínica i sarcàstica esbravada de neo-convers al e-cristianisme em cridaria a dir-te un adéu que no penso escriure. Només vull recordar-te que tinc una rèplica de l'Alpina primigeni de l'Ordal a punt pels teus ulls.

El mosquit i el camell ha dit...

Deuries estar empipat el dia que vas escriure això, oi? Jo crec que no es pot generalitzar "el jovent és...". Hi ha persones diferents al darrere. Continua no sent el mateix el jove de Nou Barris que el de Pedralbes. I no necessàriament els de la plaça Catalunya són els de la platja. O potser sí.
Crec que he fet totes les vagues generals. I encara recordo bé quan els sociates van "inventar" les ETT, i com en els convenis col·lectius cada cop s'anaven despenjant més els joves, amb condicions de treball "especials" que els deixaven al marge. Amb el pretext que així els podrien contractar, n'anaven precaritzant les condicions de treball. No sembla pas que n'haguessin contractat gaires i aquella situació ha portat a aquesta. A més a més, a part de la sobreprotecció, els omplim d'andròmines cares i els empenyem a un estil de vida insostenible, perquè sense consumir, diem, l'economia s'ensorra. I perquè cal estar al dia d'unes noves tecnologies que també nosaltres fruïm, diem.
Són ben bé un reflex dels nostres valors pràctics.
A mi, que exigeixin una feina digna no em sembla cap disbarat. I els seus camins potser no són gaire ortodoxos, però els nostres no s'han mostrat gaire eficaços.
Potser més val que no ens enfadem tant (ni tu ni jo, que també m'enfado fàcilment) i que procurem trobar camins per una democràcia de qualitat. Que també depèn de nosaltres, que podem aportar experiència i solidesa. I recuperar la il·lusió i l'esperança, que no estaria gens malament.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Deunidó Girbén, el reguitzell de qualificatius que t'han sortit per a expressar el que haig de suposar com a teu desacord. Això si que és una bona esbravada. Però tant és, que no esperava pas afalacs.

Aquest és un dels perills de sortir-se del guió blocaire, que gairebé sempre es vol unidireccional, com altres vegades he observat també: si centres el teu bloc en una temàtica determinada no s'hi val a parlar d'una altra, ni que sigui en comptades ocasions.
I molt relacionat amb aquest, l'altre perill: entrar en el camp polític i social si el teu bloc no és nítidament identificable com a bloc polític i d'una tendència determinada.

Però el Xiruquero-kumbaià és com és, Girbén, (no, segur, un neo-convers al e-cristianisme), i el bloc seguirà aquest camí de dir d'excursions i del que cregui convenient. Millor, i així plau, amb la benevolença -no cal pas l'aquiescència- dels ben pocs que el llegeixen, que ho fan, només faltaria, perquè volen.

I dues gràcies:
-per recordar-me i agrair-te lo del mapa. M'ho he anotat per a contactar-te passat l'estiu.
-pel teu comentari.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Benvolguda Mercè,
Subscric part del teu discurs: prou raonable i benintencionat com per no trobar-hi punts de coincidència.
Que jo pogués estar enfadat quan vaig escriure és anecdòtic.
I no confonc de cap manera el jovent seriós –n’he parlat al post- amb els altres. Però el jovent seriós no fa merder.

Mercè, a vegades els arbres no ens deixen veure el bosc:
Això de les platges, ho tens per permissible? Oi que no?
Això de “El carrer és nostre” –dir-ho i practicar-ho- no és una fatxenderia?
Després d’haver aconseguit el vot lliure, universal i secret, és plausible voler tornar a l’inoperància de l’assemblearisme?
De veritat és raonable creure que hi possibilitats fora del sistema?

Parles d’un democràcia de qualitat.
Bé. Si part de les reivindicacions d’aquests “indignats” estàn recollides a les propostes d’ICV, perquè no els votàven?
Si d’altres estaven recollides a l’ideari del Partit Pirata, per què no el votàven?
S’ha de desqualificar els polítics, tots, pel fet de ser-ho?
Amb quina autoritat moral han de poder desqualificar “a diestro y siniestro”?
La democràcia de qualitat passa pel respecte als altres i la participació política, al menys, votant.

A que en això que dic també hi trobes punts de coincidència?
Salutacions.

en Girbén ha dit...

Tens tota la raó, amb això de l'e-cristianisme he rodolat força.
Disculpa, Xiru, els temps poden ser difícils i cadascú interpretar-los segons el seu tarannà; però mai arribarà l'hora de deixar de prémer les mans amigues.

Pere de can Peret ha dit...

Al meu entendre has retratat una part de la nostra societat. I penso que és el fracàs en l’ensenyament tant per part dels pares com per part de l’administració en nom de la modernitat i dels caps pensants. Poso al mateix nivell com a infracció el que una persona travessi el semàfor en vermell, o que no sigui capaç de replegar el excrements del seu animal o que buidi el cendrer mentre condueix o tantes altres coses que afecten al be comú. Amb això crec que no es tindria de ser tolerant. Potser les tones de porqueria a la platja és més impactant . Aquesta és la gran pena que hem fa alterar que moltes decisions politiques ho son per les enquestes ho per el que més crida. L’ensenyament tindria d’estar per damunt del que governa cada 4 anys. Penso que hi ha molts valors negatius que son molt amplificats pels mitjans de comunicació i d’altres molt importants que passen de puntetes perquè no venen.
En fi, serà força difícil tot plegat.
Felicitats Pere!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Apa Girbén, que els amics -lluny de l'indiferència i el silenci- ens podem dir "cul d'olla" si ens trepitgem l'ull de poll. Per aquestes petiteses no calen pas disculpes. I si de cas, siguin mútues.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Pere! I felicitats per a tu igualment.
Estic molt d'acord amb el que dius, i gosaria reblar la importància cabdal, cabdal, dels pares en la educació del nostres fills, tot i les nostres mancances.
I certament no és bo que cada dos per tres es canviïn les coses a l'escola.
Hi ha quatre aspectes en tot país -els més avançats ho fan- que crec que han d'ésser pactats en els seus trets fonamentals, a llarg termini i respectats per governs i oposicions de torn:
-l'ensenyament,
-la sanitat,
-les infraestructures bàsiques, i
-la política exterior.
Justament allò que requereix més serenor, generositat i que conforma els trets bàsics dels valors socials del país.
I et torno a donar la raó: si, serà força difícil tot plegat.