dijous, 21 de juliol de 2011

Dàrsena "Toscana Ovest"

És molt gran el port de Livorno, molt. I val més que hom es prengui prou temps a l'avançada si ha d'anar a l'embarcador amb cotxe.
Un parell de voltes prèvies per a complir el ritus d'equivocar-me. O tal vegada per a constatar, una vegada més, que els senyals son millorables -a tot arreu- i que son posats pels que coneixen el territori -aquí rau l'error- i no per forasters.
El primer error, seguir indicacions que diuen "embarcament passatgers": vet aquí que és cert, però son els passatgers que han d'embarcar per Sardenya.
Segon error, sortida equivocada per a reprendre l'entrada camí de la dàrsena oest "Darsena Ovest" d'on sortirà el vaixell de Grimaldi.

Molt gran la zona del port, passem quilòmetres de magatzems i tot tipus d'instal·lacions portuàries. Fins que arribem a lloc, un moll qualsevol, d'un port de mercaderies qualsevol, que fa olor de port, que té color de contenidors. Darrera la ge de Grimaldi.

Una estació marítima de passatgers? (mande? como dise?). Una caseta prefabricada acull la oficina on ens donaràn la targeta d'embarcament i, al costat, una sala d'espera que no convida precisament a entrar-hi. El somriure de la noia que ens atén, amb amabilitat i rapidesa, em fa pensar com n'és d'important el bon fer a la feina, com n'és de valuós un bon treballador. El seu somriure pot fer que em sembli ser a una estació marítima de passatgers on, vés a saber, potser em trobaria un empleat malcarat o "xorra".

Ah!, però a prop i ha un bar. I quan dic "un" vull dir això, un. Per tant hi ha "el bar". Per tant hi ha lavabos! Mira que bé.

Dos joves amb motxilla, que han comprat els bitllets davant nostre, maten el temps jugant a cartes mentre un parell de camioners, un portuguès i un espanyol es ventilen unes cerveses amb una mestria admirable. Els camions seran els primers d'embarcar.
Van arribant altres cotxes i tots aparquem davant del bar. Falta molta estona encara i ens entretindrem a fer fotografies de la posta del sol.

Arriben al bar tres mariners, uniformats, d'un blanc d'anunci televisiu de detergents, que es prenen unes begudes. Segur que son el capità, el contramestre i l'altre no ho sé. Somrients saluden a un home amb pinta d'avorriment assegut en un tamboret a l'exterior: després el trobarem al vaixell i sabrem que és el cuiner.
Poc després de la marxa dels oficials comencen a embarcar els camions.

Amb la fosca ensenyorida salpem. Proa a ponent, com si cerquéssim el forat per on la mar ha empassat el sol. Em quedo a coberta fins que les llumetes de terra es fan quasi invisibles, temps suficient per quedar ja amarat de l'olor i la humitat del mar, de la remor dels motors i l'esbufec de les xemeneies.


Per a les tripulacions, per als camioners, tota això és una rutina. Per a nosaltres és quelcom d'especial. Fins i tot embarcar en moll de mercaderies ho és. 

2 comentaris:

Marta ha dit...

Hi tant que n'és d'especial, i ens quedem a coberta badoquejant fins que ens treuen els elements. Una bona experiència!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Marta, diuen que hi ha llocs i "no-llocs".
Encara estic dubtant on classificar aquella part de port.