diumenge, 17 de juliol de 2011

No hi hem estat: Capo d'Arno

Passejar una estona pel costat de l'Arno a Florència, veure'l des del privilegiat turó que acull San Miniato al Monte, i comptar els ponts que al llarg dels segles han anat permetent de traspassar-ne les ribes, pot portar a la curiositat per saber on neix.
Baixava a banda i banda, ufanós, hostatjant de tant en tant el vol d'uns esplugabous.
No teníem pas previst de fer cap excursió a peu, com, de fet, no teníem previstes gaire coses: vet aquí un dels plaers que em reservo gelosament, amb l'aquiescència de la meva dona: anar fent allò que ens vingui de gust si és possible fer-ho, i si no, tal dia en farà un any. Fora programacions. No m'interessen. Lliures per a fer el que plagui, si es pot, en tot moment.

Haurem de mirar on neix. I si el lloc fos accessible, com ara les fonts del Llobregat? I si demà ens hi arribéssim?
No, el Capo d'Arno, que així es diu el lloc on neix el riu, on hi ha el "sorgente" o font, només és accessible a peu.
I arribar al camí que ens hi hagués portat, després de fer una cinquantena de kilòmetres de carretera, a quarts de dotze d'un dia amb calor de juliol, no és pas l'hora bona per a fer una excursió.

De manera que ens vam conformar en saber que no hi érem pas massa lluny i fer una petita passejada per un camí ample que s'endinsa a la zona del Monte Falterona, lloc on és el "Capo d'Arno", i veure la vegetació propera que diuen que, més amunt, passa a deixar lloc a les fagedes, ja a prop del cim del Falterona.

El tros del parc natural pel que vam passar amb el cotxe és molt bonic, i no diré pas que no m'hagi quedat el cuquet d'anar-hi un dia, al Capo d'Arno i al Monte Falterona, cosa però,  prou improbable.

Diuen els castellans que "las penas, con pan, son menos". Tenen raó. I tot i que la manca d'excursió a les fonts del riu  no va arribar a pena, tot just una petita renúncia, la "lombattina di vitello" que em vaig menjar a Dicomano, un poble relativament proper, em va deixar d'allò més satisfet i conformat: feia força temps que no em menjava una carn tant bona.

I amb una cuita a la brasa, al seu punt, notable. Notable? no: excel·lent.

2 comentaris:

esparver ha dit...

Això se'n di vacances de burgés... Com aquells que comencen fent l'excursió amb costellada final i al cap dels anys acaben fent la costellada sense l'excursió.

Quina enveja de vacances!!!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Oh, Esparver, és que has tocat un tema molt interessant amb això de les vacances "de burgès". No serà que, en general, es vol anar a més en quantitat que no pas en qualitat?
Conec gent que es gasta "pasta gansa", molta, però molta més que la que m'he gastat jo, en viatges molt lluny en que no paren de pujar i baixar d'avions, autocars, etc., maletes amunt i avall, i tornen ben cansats.
Pel meu gust, si els burgesos fan com jo, l'encerten, creu-me.
Ah, i lo de la costellada: quan ens fem vells fem la costellada, però si no fem l'excursió en parlem d'excursions (batalletes!).