Esperant que sortís gent per entrar nosaltres
Abans d’ahir vam anar als Uffizi. Després d’una hora de passar per les sales i veure la quantitat de quadres de Madones, Crucificats, Naixements i Sants martiritzats i no, vam quedar amb la dona que jo l’esperaria a la plaça della Signoria, doncs ella encara s’hi volia quedar una estona més.
Sempre que vaig a un d’aquests museus generalistes em passa el mateix, que em fixo en les primeres obres que veig –la majoria son tant interessants!- que al cap d’una estoneta ja n’estic saturat, ja en tinc prou, i aleshores me’n vaig. Vé a ser com veure molt de menjar quan acabes de dinar, que no et fot gens de gràcia.
Ah, i parlant de menjar, després vam anar a dinar a la Trattoria Marino, si senyor. Tinc anotat al petit bloc de la motxilla –que no “de motxilla”- el següent:
“Ho mangiato una panzanella e dopo trippa fiorentina davanti la facciata sud del Duomo. E con due birre Moretti. Oggi 5 Luglio 2011. Júlia ha mangiato un risotto fiorentino e omeletta al formaggio.” (Apa, com pelo l’italià, eh?).
Una terrassa exterior molt bonica per anar contemplant els marbres de la façana sud del Duomo mentre es dina i conversa. Lloc agradable.
La panzanella és un plat fred, a mig camí d’un gaspatxo amb molt de pa, com si fossin “migas” de pa, i la “pipirrana” andalusa. Molt bo.
La tripa florentina com la nostra, si fa no fa, però sola. A mi m’agrada més la tripa amb cigrons, per exemple. Però val a dir que era ben cuinada i gustosa.
De la cervesa Moretti només dir que la trobo bona, no gaire diferent d’una Estrella de la Damm, però amb un pèl menys de cos que la meva preferida a Barcelona: la Moritz.
3 comentaris:
Caram Xiruquero! Si que “xafes” bé l’Italià.
Sobre tot vigila els “pispes”. Una vegada em van buidar el cotxe amb totes les motxilles a Milan.
Apa, que us ho passeu bé.
Si que vigilo Pere, si. Però els de Barcelona no podem pas presumir gaire: al vaixell vam conèixer un matrimoni florentí que a Barcelona, a ell, l'hi van fotre la cartera. I és que Barcelona, deunidó!
Porto una mena de saquet-cartereta, penjat al coll i dins la camisa, perquè no es vegi, amb targeta, carnet d'identitat i de conduir i uns quants calers. Lo altre es queda a l'hotel. Ah, i les motxilles al porta-equipatges del cotxe, que no es veuen.
Però vaja, no s'hi val a fer-se el llest, que quan te la volen fotre te la foten.
La tripa fiorentina te molta fama, sobretot la que fan a un xiringuito a un carrer lateral de la Santa Croce (encara que jo també segueixo preferint la nostra)... per cert, al costat mateix hi ha un mercat municipal amb una cafeteria on he pres el ristretto mes ristretto de la meva vida... semblava quitrà mes que cafè... excel·lent!!!
i si, la Moritz... sense discussió, a casa sols entra la Moritz Epidor!!!!
Au, a seguir disfrutant!!!!
Publica un comentari a l'entrada