Lo Jorn Nou

És un espai que queda darrera i al costa de l’església, a prop d’on sembla que hi havia hagut una de les portes de la vila closa.

Queda una mica enlairat damunt el torrent de la Vallmajor, oferint un esguard d’ampla i llarga llunyania.

Orientat a llevant. Vet aquí el perquè del nom.

És lo Jorn Nou. Dit ràpidament Jornou.

Per allí arriba el nou dia a la vila de Batea.

M’agrada aturar-m’hi una estoneta en les meves freqüents petites passejades al voltant de casa, pel carrerons que, ells i cases, ocupen el lloc que fou del castell des de temps molt i molt reculats, del que tant sols en resten carreus aprofitats com a basaments murals de les cases

De cara a llevant, al Jorn Nou, l’esguard és reclamat per una mena de camí de pedres a l’altra cantó del torrent, camí tosc, ample i estrany, que sembla enfilar la direcció de Vilalba dels Arcs. Fa uns pocs anys es va poder determinar i documentar que és part d’una via romana. Prou que des del Jorn Nou havien de veure bé els que per allí arribessin.

Al costat del camí hi han fet un circuit de moto-cros, de manera que l’espai, entre el pedregar de la via romana i els terrals remenats del moto-cros, té un no-se-què d’espai erm, desordenat, anharmònic, que l’immediat bosc de pins carrasquers s’encarrega d’embellir, d’endolcir: vet aquí que és com un quadre de pintura poc afavorida però emmarcada per un bell marc, i sense pas-par-tout.

Al Jorn Nou, en caure la nit, a la llunyania es veuen com comencen a picar l’ullet els llums de posició dels molins de vent generadors d’electricitat, del terme de Vilalba.

I em plau, ves quina cosa, assaborir sense pressa el nom del lloc, tot dient-lo amb la cadència dels tocs de campana del damunt mateix…Jorn (dong!…) Nou (dong!…)

El dia hi neix. Al·leluia.