Catalunya, un país sense recursos naturals, petit i relativament poc poblat.
Però treballador, orgullós de la feina ben feta, estalviador i arriscat per a endegar projectes de millora. Ambiciós.
Fins que cants de sirena l’estaborneixen amb discursos de riquesa sense esforç, de drets sense deures.
Vull creure que un dia els catalans retrobarem el nostre camí. De fet, l'hem deixat, però no l'hem perdut.
A Benifallet, 4 d’agost de 2011.
1 comentari:
Penso que molts catalans toquem de peus a terra i aquets discursos de riquesa sense esforç i d’altres que intenten posar la llavor del posseir a qualsevol preu “no colen” amb nosaltres. Malgrat tot no es pot baixar la guàrdia ja que hi ha molts valors que perillen. El nostre camí no l’hem perdut, potser fem alguna giragonsa de tant en tant.
Publica un comentari a l'entrada