Adéu a Janio Martí

Me'n vaig assabentar ahir per una piulada al “truitter”.

Ha mort en Janio Martí. A l'”Ara” han publicat una ressenya i aquesta fotografia d'ell .

Amb ningú com amb ell i el seu conjunt he ballat tant i tant a gust. En Janio ha estat únic, en una època on hi havia molta gent que tocava molt bé la música de ball i quan, per cert, es ballava. I dic “ballava”, i mirava d'aprendre'n. No només es bellugava o saltava o feia moviments histriònics com ha passat després.

Encara em pregunto, quan un diumenge m'estic a la ciutat, “com es pot passar un diumenge així?”. I és que va haver-hi un temps que el diumenge era per a fer una excursió al matí i a la tarda anar a ballar. L'excursió pels voltants del meu poble, el ball a la sala, una sala d'aquestes on ens trobàvem tot el jovent i moltes àvies que anaven cofoies a veure com de bé ballava el seu nét o néta o a fer de carabina de la néta.

Per no parlar de la pista d'estiu, un lloc deliciós.

Quan venia en Janio Martí jo era capaç de ser el primer en obrir ball. El primer en sortir a la pista. És clar que amb dues condicions prèvies: la primera, que volgués ballar una de les meves balladores “de garantia”, no fos cas que hi hagués una entrebancada que, sent la primera parella, veuria tothom. Segona condició, haver ja fet amb els amics un bon glop de “nuvolet”, o sia, un parell de dits d'una barreja d'anís i ginebra amb un raig de sifon, per a sortir convenientment desinhibit.

Les tardes de ball amb el conjunt d'en Janio Martí eren senceres, ballava totes les peces menys aquelles que em perdia pel temps d'anar a demanar el ball a les noies o rebre les carabasses de rigor.

Deia en Janio Martí que s'havia de tocar no el que vol l'orquestra, si no el que la gent vol ballar. M'ha agradat tornar-ho a sentir en el video que l'article de l'”Ara” enllaça. I fè de Déu que sabia interpretar allò que la gent volia.

Les de les tardes de diumenge que venia, les de la Festa Major, les del dissabte al vespre d'estiu. Aquelles magnífiques ballades les hi devem tota una generació.

Déu el tingui a la Glòria.