dilluns, 10 d’octubre del 2011

Retalleu per aquí, si us plau.

Avui havíem d'anar a preparar la propera sortida de veterans, però el Pep m'ha trucat d'hora per dir-me que té una calipàndria de can collons, que respira com pot i per la boca, de manera que ho haurem de posposar.
I doncs Pep? Doncs resulta que "vaig agafar un autobús que semblava una nevera i després vaig haver d'enllaçar amb un altre després d'estar-me una estona a la parada. Si el primer era una nevera el segon un congelador..."
Li he dit que ho entenc perfectament, perquè a mi em fot de mala (píiiiip) això d'haver d'entomar el que no-sé-qui decideixi que haig d'entomar, sigui al metro, a l'autobús, a un edifici o on sigui. 
No tant sols ens hem tornat "rics" aquests darrers anys, si no que a més ens hem tornat "senyoritus". Ai cony, que jo haig d'aguantar que a l'estiu faci calor? au va home va!... Res, tot tancat a pany i forrellat i aire fred per un tubo...per un?, no, per molts tubos que et foten l'aire fred d'un cantó i de l'altre. I jo a posar-me la gorra perquè el raig de fred no m'arronsi la calba i a fregar-me els braços per haver comès la imprudència d'anar amb màniga curta a l'estiu.

I després vénen els llestos aquests dels arquitectes guais i et dissenyen edificis tancats per tot arreu, amb les façanes amb grans finestrals de vidres on hi peta el sol sense clemència, i vinga refrigeració interior. Que no pagaran pas ells és clar. I tothom badant d'admiració davant l'edifici singular.

Vinguin tisores, finestres obertes, que passi l'aire i fora refrigeracions, que hem d'estalviar gas-oil, electricitat i el que sigui. I retalleu senyoritus per tot arreu, a veure si podem tornar a ser persones normals que a l'hivern passem una mica de fred i a l'estiu una mica de calor.

Ja sé que no serveix de res que digui el que dic. La preparació de la sortida ja la farem un altre dia si Déu vol. Però al menys, després de treure'm això del pap, em quedo més relaxat.
Vinga tisores!

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Crec que ja seria hora d'admetre els problemes de salut que causen aquests aires 'condicionats' i aquests edificis tancats de forma hermètica i les grans despeses en 'ambientació' que genera aquesta forma moderna de construir. Però em temo que això 'no toca'.

Des que m'he jubilat procuro anar on puc a peu i anar a indrets poc 'condicionats' si és possible, que no sempre ho és.

esparver ha dit...

Al metro els darrers anys la cosa a millorat bastant, però el 5tema dels aires condicionats als autobusos entra dintre de la dimensió desconeguda. I llàstima, perquè avui fa un dia per gaudir de la muntanya...

Marta ha dit...

Tens raó Pere. Ara sempre porto un mocador a la bossa per abrigar-me quan estic en un lloc massa refrigerat. El metro és ràpid, però els autobusos al ser més lents, has d'aguantar massa temps al congelador.
Una bestiesa!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Està molt bé això d'anar a peu sempre que es pot, Júlia.
I quan no es pot, cada vegada més m'agrada agafar el meu cotxe: em fa més lliure.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ep,Esparver, i quan hi fot massa fred no se t'acudeixi d'obrir una de les petites finestretes de dalt, que t'esbroncaran! ...mondo cane.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Marta, aquesta és una bona idea. En comptes de posar-me la gorra em podria posar un mocador al cap. Creus que quedaria, a més, afavorit?

Gatsaule ha dit...

I per reblar el clau, i ha edificis com el meu de la feina, on l'aire condicionat i la calefacció està dirigida des d'una altre lloc! Per sort, aquí les finestres si que es poden obrir, però fa riure veure l'aire o la calefacció a tope, i les finestres obertes, també al màxim!

Tenim un complexe de nous rics que ningú ens traurà del damunt!