diumenge, 29 de gener del 2012

Anar recordant l'estada

Tot s'acaba, vet aquí. De manera que, com que ja som a casa, no puc enviar cap més postal.
Ara queda anar desenvolupant les notes del bloc de motxilla, que aniran recollint tot allò que em va semblar interessant de la nostra estada murciana.

Fins i tot va esdevenir-se el darrer partit de copa Barça-Madrid mentre érem allà. Com que vaig veure que a la sala del bar on hi ha la tele exclusiva per a esports no s'hi cabia, me'n vaig anar a fora, a veure'l en un bar d'a prop.
Un noi del país amb qui vaig compartir taula en va dir que allà n'hi havia tant del Barça com del Madrid, i que quan els culés van a celebrar alguna cosa, van a la Plaza de España de Cartagena, el mateix lloc on van a celebrar també els merengues les seves victòries. "Quizàs un poco más del Madrid". Molt moderat en les seves expressions, jo diria que ell era més aviat madridista. De fet els dos primers gols del Barça ho vam celebrar uns quants, que vam quedar en minoria quan va marcar el Madrid. Una estadística ben clara.

Ara, els que n'hi havia per a sucar-hi pa eren els de l'hotel, on la procedència de la majoria de grups de iaios eren les espanyes, molts de les espanyes  "anchas y profundas". Quan tornava a l'habitació de l'hotel hi havia els comentaris tot esperant l'ascensor, en el propi ascensor i en els passadissos. I de la mateixa manera que als comentaris dels madridistes del bar, només se sabien els noms dels jugadors del Barça que son (em sembla que mucho a su pesar), alhora, jugadors de la selecció espanyola.
Esto ha sido un atraco a mano armada hombre!, pero un atraco a mano armada....Armada con metralleta hombre,...un atraco...!!

Espero que dormíssin bé. Jo, com una marmota.

8 comentaris:

Albert ha dit...

Aquest any patirem, però al final ens en sortirem, ja ho veuràs!!!

Marta ha dit...

Pitjor ho vam passar en el Barça-Villareal. Ho van fer molt malament. Aquests xicots estan molt cansats de tantes agresions i han de jugar fins i tot infiltrats! A veure com acabarem! Sempre patint.

Amb tot ben retornat

Salvador ha dit...

Als de les Ejpanyes, els haguessis pogut dir que com és que no es van fixar en el clar penalty que li va fer el bèstia del Pepe al pobre Alexis que gairebé li trenca la clavícula... I també la targeta vermella que es va empassar l'àrbitre quan van fer caure en Messi estirant-lo de la samarreta...
Ai Déu, que patirem amb les Ejpanyes...!!!
I Visca el Barça... encara que aquest any no té clar això de guanyar la lliga.
Una abraçada

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Potser si Albert. Ara, com que jo no sóc dels que volen guanyar-ho-tot-i-sempre, no em preocupa. Però m'estimo més que guanyin, naturalment.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Marta, el que han fet aquest nois no ho ha fet ningú més. El més natural és que, fins i tot sense voler, afluixin. Em sembla, vaja.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja ho deien els romans, Salvador: panem et circenses!

Pere de can Peret ha dit...

La veritat no soc molt aficionat al futbol però també m’agrada que guanyi el Barça. El principal és la manera de fer, treball d’equip evitar enfrontaments i provocacions. Un deure que tindrien d’assumir els que tenen reponsabilitats en qualsevol equip. Així l’aficionat potser tindria un altre referent més bo de cara a la convivència.

Anònim ha dit...

Del tot d'acord, Pere. I precisament crec que podem estar cofois de que aquest bon capteniment sigui el que practica el Barça des de que en Pep és al capdavant de l'equip.