dilluns, 23 de gener de 2012

Postals des de La Manga. 2

El meu pare, malgrat les viscicituds que li va tocar viure en aquell temps del final de la guerra, recordava complagut la bellesa dels entorns de la base aeria de San Javier, on van ser fets presoners pels nacionals al final del conflicte. Poc amic, com la majoria dels que van viure la guerra, de parlar-ne, en canvi anomenava San Javier, San Pedro del Pinatar i Los Alcázares, com aquell que recorda un viatge llunyà i plaent.
La carretera venint del sud passa pel costat de la base a Los Alcázares, ara municipi independent de San Javier. M'acosto amb el cotxe al costat de la base i, naturalment, surt de seguida una soldat de guàrdia d'ordenança -no porta arma- per a dir-me que allí no puc aturar el cotxe. Ja ho sabia. Però ella segur que m'indicaria on és el Museo Aeronáutico de Los Alcàzares. M'informa, em saluda militarment i amable, com cal, i se'n torna mentre jo retrocedeixo.
El museu és tancat, per bé que el rètol diu que toca que sigui obert. És un museu municipal recent, de fa uns pocs anys, i potser malgrat això a l'hivern el tanquen. Mala sort.

A Los Alcázares hi havia la base d'hidroavions. Ara, a la platja, res ho recorda i és una platja bonica més del Mar Menor. Hem voltat la base des de la platja i pel mig perímetre que l'actual urbanització de la zona permet. A la base hi ha varies construccions que es veuen no utilitzades i suposo que la dotació militar deu ser reduïda actualment.
No anirem a la base aèria de San Javier, ara aeroport de Múrcia-San Javier, però si que el voltarem, per a fer-nos càrrec de la zona i donarem un passeig pel poble, com per San Pedro del Pinatar, pobles turístics igual que Los Alcázares.

El temps ho esborra tot, com l'aigua esborra els dibuixos a la platja.
Em queden però aquelles tres fotografies que guarda la meva germana gran, la del seu carnet amb les ales de l'exèrcit de l'aire a la gorra, i les dues amb roba de feina al costats d'aquells avions. Dels hidros no en va poder guardar cap.
Qui sap si a les fotografies del museu, si el podem veure un dia, n'hi trobarem una on el pugui reconèixer.




6 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Ja està que aprofiteu l'Imserso, que qualsevol dia el suprimeixen! No tinc gaire clar si arribaré a poder-me'n aprofitar....

La Manga la conec poc, em va horroritzar com està tot de construït. Però tinc molt bons records del parc natural Calblaque (o un n om similar) i de les salines de San Pedro. Em sembla que els dos llocs t'agradarien!

Marta ha dit...

Fa temps que volem conèixer aquest indret. Espero que vagis comentant experiències. Desitjo que tingueu una bona estada amb l'IMSERSO. Hi estareu molts dies? És un viatge cultural o d'estada? Una abraçada.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tinc la impressió que si Gatsaule, que podràs "anar d'Imserso", quan siguis gran (he, he, ara no es pot dir vell...)
Pensem anar amb la mestressa un dia d'aquests a Calblanque, seguint si més no un tros d'un track que m'he baixat del Wikiloc, que surt de cala Reona, però farem allò que puguem fer tots dos.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Marta, es tracta d'una estada que vam contractar "sin transporte", que vol dir que hi vas pel teu compte. Nosaltres hem vingut amb el nostre cotxe i així anem voltant per allà on ens plau, retornant cada tarda o cada migdia, depèn, a l'hotel. On, per cert, s'hi està de meravella.
Salutacions igualment.

M. Antònia ha dit...

Bonic lloc. Podeu fer tractaments de fang. Molts d'allà ho fan. Desitjo que tingueu bon temps i ho disfruteu molt

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies M.Antònia. De fet el temps ens acompanya molt.