diumenge, 4 de març de 2012

D'Andròmines



6 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Noi, si que sap greu! Però així hem tingut l'ocasió de comprovar com scrius de bé sense anar corregint endavant i endarrere contínuament.... Que les Olivettis no enganyen!

Pere de can Peret ha dit...

Vaja! sap greu que et quedis sense la “andròmina” per una mala sort. Quan he vist el teu escrit, m’has fet recordar quan anava a l’escola i ens feien fer pràctiques de mecanografia amb les típiques màquines d’escriure que per prémer les tecles es necessitava força i concentració!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Llàstima Gatsaule, que no conservo cap "tipex", recordes? per a arreglar les falles, que malgrat la teva gentilesa, algunes n'hi ha.
Però el meu primer gps no el podré conservar. Ai!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Pere, les Lettera de l'Olivetti ja eren unes màquines "modernes". Potser et devien fer escriure amb una "Underwood", d'aquelles negres, no?, amb aquelles si que havies d'apretar fort, si.

Salvador ha dit...

Jo vaig heretar una Remington 12-12, negra, de l'any de la pera...
Em va fer il·lusió conservar-la i la vaig netejar i li vaig posar una cinta nova d'aquelles negre i vermella, i escriu sí, però picant fort. Encara que la veritat és que des que van aparèixer els ordinadors i els PC's això ha passat totalment a la història i allà està avorrida al fons d'un armari.

Pere de can Peret ha dit...

De la marca no me'n recordo, però si que apretar la tecla tenia força recorregut i senties el "cloc, cloc" ben consistent!