dimecres, 28 de març de 2012

La Vaga dels Immobilistes


De fa uns dies i més com més ens acostem al 29, hem tingut i tenim oportunitat de sentir tota mena de debats sobre la vaga general anunciada.
Tota mena de raonaments en un sentit i altre.


Diuen que les xifres son fredes. No hi estic pas d’acord. Molt sovint son ben calentes.
Vegem-ho. A nivell de l'estat:
Ja sabem que ara aquella xifra del gener del 2011(que el ministre socialista senyor Corbacho afirmava que "en cap cas" s'arribaria als 4 milions d'aturats), ha quedat malauradament molt superada i som als 5,5 milions.

Ni en els millors anys anys es baixa dels dos milions d’aturats, xifra que és doncs estructural, o sia, independent del creixement o de la bonança econòmica.

Malgrat  això, les convocatòries de vaga general han estat darrerament:

1992 (8 hores): Convocada per CCOO i UGT contra la reforma laboral.
1994 (24 hores): Convocada per CCOO i UGT contra la reforma laboral.
2002, 20 de juny (24 hores): Convocada per CCOO i UGT contra la reforma laboral.
29 de setembre de 2010 (24 hores): Convocada per CCOO, UGT, USO i CSC contra la reforma laboral i les retallades socials, també ha estat convocada, independentment dels sindicats esmentats, per la CGT, la CNT i altres sindicats.
(Font: Viquipèdia).

I doncs, i els altres, com estan els altres països, especialment els europeus?

           Tasa de Paro       Mes
Paro 2011

España [+] 23,30%         Enero 2012
Alemania [+] 5,80% Enero 2012
Reino Unido [+] 8,30% Diciembre 2011
Francia [+] 10,00%         Enero 2012
Italia [+]           9,20% Enero 2012
Portugal [+] 14,80%         Enero 2012
Zona Euro [+] 10,70%         Enero 2012
Estados Unidos [+] 8,30% Enero 2012
Japón [+] 4,60% Diciembre 2011
Austria [+] 4,00% Enero 2012
Bélgica [+] 7,40% Enero 2012
Bulgaria [+] 11,50%         Enero 2012
Chipre [+] 9,60% Enero 2012
República Checa [+] 6,90% Enero 2012
Dinamarca [+] 7,90% Enero 2012
Estonia [+] 11,70%         Diciembre 2011
Finlandia [+] 7,40% Febrero 2012
Grecia [+] 19,90%         Noviembre 2011
Croacia [+] 13,90%         Enero 2012
Hungría [+] 10,90%         Enero 2012
Irlanda [+] 14,80%         Enero 2012
Lituania [+] 14,30%         Diciembre 2011
Luxemburgo [+] 5,10% Enero 2012
Letonia [+] 14,80%         Septiembre 2011
Malta [+]            6,50%         Enero 2012
Holanda [+] 4,90% Febrero 2012
Noruega [+] 3,40% Noviembre 2011
Polonia [+] 10,10%         Enero 2012
Rumanía [+] 7,20% Enero 2012
Suecia [+] 7,50% Febrero 2012
Eslovenia [+] 8,20% Enero 2012
Eslovaquia [+] 13,30%         Enero 2012
Turquía [+] 8,20% Noviembre 2011
(dades http://www.datosmacro.com/paro)


Veure aquestes xifres fa posar vermell. Si més no ens hauria de fer posar vermells.
Només un estat està per damunt del 20%: Espanya. Superant fins i tot a Grècia, que ja sabem que, dissortadament, no és precisament un exemple a seguir.

Com es recordarà, ja abans de la vaga general del setembre dels 2010  es va estar negociant
sobre la necessària reforma laboral i s'ha seguit negociant (?) fins 24 hores abans de l'aprovació de l'actual decret-llei de reforma que ha provocat les ires actuals. És a dir, gairebé dos anys de negociacions, si més no de trobades, que no han servit per a res.
I el govern sortint d'unes eleccions guanyades per amplia majoria absoluta, davant l'alarma de tota la zona euro expressada reiteradament per activa i per passiva, agafa el toro per les banyes i decreta i legisla.
Ves per on, ara els sindicats diuen que el govern "ha de negociar".

Vaga general  doncs, una vegada més. Que el govern retiri aquesta llei.

Cal deixar-ho doncs com està?
Amb independència que la zona euro, la Comunitat Europea, l'OCDE o el FMI ho permetessin o no, cal deixar-ho com abans?

D'això s'en diu immobilisme.






13 comentaris:

Albert ha dit...

D'acord, d'acord, però jo estic i seguiré a l'atur, amb la vaga o sense, amb la reforma o sense.
Jo demà no podré gaudir del dret a la vaga, perquè no tinc ni trobo feina.Però la meva dona (que si treballa) tampoc podrà exercir el seu dret constitucional a la vaga, simplement perquè no podem prescindir dels diners que li retirarien.
Ja veus, per tenir drets, fins hi tot els escassos que ens reconeix la constitució, cal tenir diners.
El proper mes, ja no se si em pugui connectar a internet. I si ho faig, serà perquè li pispo l'ADSL a algun veí desconegut (gracies amic anònim). I encara sort, que a casa que som de família treballadora de tota la vida, mai hem estirat més el braç que la màniga, no tenim deutes i tenim el pis pagat.
I mentre nosaltres maldem per no ensorrar-nos, els que ens han dut fins aquí cada dia els llueix més el pel.
No, demà a casa no farem vaga, però si no sortim al passeig de Gracia a esbotzar aparadors de botigues de luxe, es per civisme, no per falta de ganes!!!
una abraçada a tot hom

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Albert, precisament per això que dius, i és del que jo he parlat, per la duresa de les situacions que viuen -viviu- tantes famílies, l'única cosa que no es pot fer és deixar les coses com estaven. Cal avançar i assumir riscos quan el que tenim ens ha portat al cul de sac on som.
I això val per a la reforma laboral, per a la reforma del sistema financer, que també ja es fa, per la llei de la transparència, que també, etc..
L'única cosa que no ens serveix és l'immobilisme rere de discursos altisonants.
Una abraçada igualment.

Albert ha dit...

El problema es que els plats trencats els pagarem els de sempre, però com sempre, qui ha trencat els plats se'n sortirà sense cap esgarrinxada...
Aquesta societat, premia a qui especula i penalitza a qui produeix, i no es veu per enlloc la reforma que ho arregli...
Be, siguem positius, a veure si fem alguna cosa a la segona part, que aquests italians estan repartint de debò :-)

Anònim ha dit...

LLICENCIADA PER L'AUTONOMA.
MASTER A LA SORBONA.
TITULACIO AMB IDIOMAS,FRANCES,I ANGLES.....UN ANY A L` ATUR,MASSA CURRUCULUM,DIUEN.....
IMPOSIBLE MARXAR AL CANADA,RAONS FAMILIAR GREUS,ARA FAIG UNA SUBSTITUCIO DE MATERNITAT....CREUS QUE PUC FER VAGA?. DONCS NO HAN FARE,NECESITO ELS DINERS.

Júlia ha dit...

No vull opinar doncs en el tema s'hi barregen visceralitats, situacions personals, ràbies diverses, oportunisme sindical i política, en el pitjor sentit de la paraula. No hi estic a favor ni en contra de la vaga, sinó tot el contrari, com es deia una famosa obra de teatre.

No entenc que no es mobilitzés la gent durant els anteriors governs 'd'esquerra' veient com creixia l'atur de forma exponencial o com es dilapidaven els 'nostres' diners de qualsevol manera, és com les manifestacions contra les guerres, que només es fan quan les guerres tenem pel mig els americanus.

Ens ho haurem de fer mirar.

Les vagues s'han de fer i mantenir, amb uns objectius que s'han d'anar negociant, això d'un dia és quedar bé 'sense gasto', una geniada inútil on es malmeten esforços, per no explicar els molts casos de picaresca de gent que farà veure que en fa però cercarà un certificat mèdic, fara teletreball i d'altres coses semblants, que en conec un grapat.

Sobre els sindicats, són, com els partits,agències de col·locació on els de dalt no canvien de cap manera i on encara s'utilitza un llenguatge antic, místic i mític, que, de tota manera, sembla que té el seu èxit.

Júlia ha dit...

Per cert, com que en algun comentari hi ha una referència a la trencadissa, la veritat és que no entenc la finalitat d'aquestes ires incendiàries que no porten enlloc, només a fer malbé material urbà que paguem tots, i encara sort que només rep el material urbà.

Gatsaule ha dit...

El tema és complex, però deixa'm dir que personalment estic bastant d'acord amb els motius dels que convoquen la vaga, però no gaire amb les formes ni amb la vaga en si mateixa.

Tan costa ser imaginatius i trobar altres maneres de fer mal al grossos tot aportant idees noves de què hem de fer per tirar endavant?

Un exemple, ara mateix Espanya és líder mundial en tecnologia d'aprofitament d'energies alternatives, i el govern no hi aposta i, a més, boicoteja a aquesta indústria eliminant-ne els ajuts.

I mentrestant el Millet surt cada dia a fer el vermut.....

Albert ha dit...

Júlia, els incendiaris, son els de sempre, surten quan guanya el Barça i sortiríen si guanyes l'Español, com van sortir a la mani per l'Estatut i a l'endemà per la victòria al Mundial de Futbol. Son incendiaris sense ideologia. Però sembla clar que a algú ja li està bé que hi siguin, perquè la policia no els hi fa res... que dic jo que si els periodistes poden filmar-ho, també pot intervindre la policia...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Anònima, no costa gens d'entendre el teu posicionament. Per això i més enllà de cada situació personal, la suma de les quals acaba configurant la situació general, cal prendre decisions.
Personalment, hi ha un parell de coses -articles- que crec que s'haurien de modificar de la llei de reforma del mercat laboral i per això està el tràmit parlamentari. Perquè, recordem-ho, en democràcia les lleis les fan els parlaments. No "el carrer".
Gràcies per la teva visita.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Doncs Júlia, deunidó per "no voler opinar". Bàsicament d'acord amb el que dius.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I tant que és complex el tema, Gatsaule!
I ja saps que els temes complexos no tenen solucions fàcils. Deixa'm insistir: l'única cosa que no es pot fer és quedar-se de braços plegats i mantenir instruments que s'han demostrat ineficients.

joan antoni ha dit...

Estem davant un canvi històric que no sabem on durà. Ni el duet Merckozy no ho sap. Sabia Roma què anava a passar quan pactava amb els regnes germànics?. Sabia Lluís XVI al pujar a la guillotina que finava l'Antic Règim?. Tampoc no sabem nosaltres cap on anem. Potser d'aquí l'immobilisme?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

joan antoni, la teva pregunta final és d'allò més pertinent i oportuna.
En efecte, crec que estem davant un canvi històric de la dimensió que tu descrius.
I la preocupació entenc que ha de ser salvar el màxim percentatge possible dels standards fonamentals assolits, com la sanitat, l'educació i les infraestructures productives. La qual cosa requereix arremangar-se tota la societat. Altrament, tancar els ulls als canvis de vertigen globals que s'estan produint ens faran retrocedir més encara.