Dilluns va ser la Mare de Déu del Carme. No me n'he oblidat pas i ja vaig felicitar les meves Carmes, Carmetes i Maria Carmes. Un nom i una advocació que ja no "està de moda".
Com l'any passat m'hagués agradat acompanyar els pescadors de la Barceloneta, en la processó des de la parròquia de Sant Miquel fins al moll de pescadors, on embarquen la imatge per a fer la passejada pel port, però resulta que la van fer el dissabte abans i no me'n vaig assabentar. No vull comentar res del projecte d'estrènyer els molls de pescadors per a posar-hi amarradors de iots de luxe, perquè em pujaria la mala llet.
Dilluns doncs, dia de la Mare de Déu del Carme, vam marxar cap on som avui, cap a Maçanet de Cabrenys, per a passar-hi uns dies. Tot plegat seran cinc dies que esperem passar força bé com, de moment, ens ho passem. Mentre conduïa cap aquí em va venir el record d'infantesa de quan els meus pares, contents i feliços per l'avinentesa, es disposaven a passar la setmana de vacances!. Tota una setmana sense anar a treballar!. En una d'aquelles setmanes va ser el dia que vaig veure el mar per primera vegada a Castelldefels.
Però de seguida vaig haver de deixar els meus records i fer atenció a la carretera. A la carretera?, No. Als senyals de velocitat de la carretera. Perquè, en aquests darrers anys el que interessa no és conduir bé. El que interessa és estar pendent en tot moment de saber si vas a la velocitat que diuen els senyals, no fos cas que els radars -moderna versió dels assaltants de camins- no et fotessin la mà a butxaca o al compte corrent, com ja m'ha passat. Així, a l'entrar a Agullana, un senyal marcava 50, uns metres després 80 i poc més endavant altra vegada 50. Però és igual, la "culpa" sempre és del conductor.
I els conductors catalans devem ser la pera de perillosos, perquè resulta que Catalunya és, de llarg, la "comunitat" que més radars té
Bé. Ho deixo aquí perquè ara anem a esmorzar, que volem sortir a fer una excursioneta per anar traient-li el suc a aquesta estada a Maçanet de Cabrenys.
En tornar tindré l'agradosa "feina" de fer la corresponent entrada al meu bloc de motxilla.
Que tothom tingui un bon dia.
4 comentaris:
Doncs que hi passeu uns bons dies, per allà dalt! Abans hi anava sovint per feina a les mines de talc que hi ha entre Maçanet i la Vajol, però una multinacional les va comprar per tancar-les i que no els hi fessin competència.... Llavors aprofitava per fer alguna escapada cap al Roc de la Frausa, amb aquella vista privilegiada que té damunt del Canigó!
Pere, que tingueu uns BONS DIES de vacances i vigila, vigila la carretera!
També esperarem els teus comentaris del blog, de les excursions, i fes fotos maques com sempre!!!
Ei, me n'oblidava. Respecte als radars. Veig que sóm els primers de les Espanyes, quin "orgull".
Que tingueu una bona i profitosa estada. En aquest lloc, no hi he estat mai. A veure si ens fas algun comentari en alguna propera entrada, que ens doni algun motiu per perdre’ns-hi per aquestes contrades!
Publica un comentari a l'entrada