dissabte, 13 d’octubre del 2012

Sant Sebastià de Riuprimer

És una molt bona talaia per veure la plana de Vic, i més enllà, cap al Collsacabra, i no cal dir, el Montseny.

L'Ermita de Sant Sebastià sempre crida l'atenció a l'alçada de Vic quan es va més amunt. Vet aquí que molt sovint s'esdevé que coneixem el turó de l'antic castell de Tona, però, al cap de poc, sorgeix la pregunta de què és aquella ermita aturonada i un xic més llunyana que es veu.
Una vegada la mestressa i jo -no recordo si venia algú més- hi vam pujar-hi pel cantó de Vic, on un corriol s'hi enfila fent ziga-zagues amb decisió fins dalt.
I com que succeeix això que deia de la pregunta, vaig decidir que dijous passat hi pujaríem "els cargols".
"Cargols" que, com a tals, no estem per forts desnivells, ni que siguin curts. De manera que dies abans em vaig dedicar al meu solitari plaer cartogràfic, per a dissenyar un recorregut que ens l'estalviés.
Aniríem a Santa Eulàlia de Riuprimer, més ben dit, sortint de Santa Eulàlia, al quilòmetre vuit de la carretera, on deixaríem els cotxes. Finalment vam ser cinc, de manera que ens vam inquibir en el meu cotxe i llestos.
La plana de Sant Sebastià, així com pel cantó de la Plana de Vic baixa radicalment, gairebé com un cingle, pel cantó de ponent ho va fent poc a poc, amb un desnivell molt moderat, que és exactament el que cercava.
El camins son amples, com correspon a les necessitats de llocs on els camps es conreen i les masies tenen totes, en més o menys quantitat, bestiar.

M'encanta veure els camps conreats, ben llaurats, i fins i tot no em molesta una lleugera farum de l'explotació ramadera. Quan veig els camps ben conreats sempre recordo el meu enyorat sogre, a qui l'espectacle del camps sempre el feia feliç.
Els trossos de bosc son ufanosos i hi ha molts exemplars notables de roure, a més d'alzines i pins. I el sotabosc, ric però no excessiu, era mancat, a parer del Josep, d'una segona regada perquè els bolets fessin la florida.
Regada que no vam tenir, però gairebé, perquè un cap de núvol ens va deixar anar una gotellada.


Dalt de Sant Sebastià, que està ben arranjat i conservat, al menys vist de l'exterior, doncs sol ser tancat, hi ha un monòlit de pedra (ai! no me'n vaig recordar de fotografiar-lo), que ens recorda que en aquesta ermita va tenir lloc la signatura del Pacte dels Vigatans, recordatori molt oportú atesa la fermesa democràtica que sembla que ens hem decidit a tenir en el camí -esperem que definitiu- cap a la llibertat de Catalunya.

10 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Em fas enveja, ara camino menys. Sembla que no us va ploure.

Eva ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eva ha dit...

A mi també em fa enveja, ara que fa unes setmanes que no ixo de la ciutat!

JERKOUT ha dit...

vols dir que mos em de refiar de la City de Londres per ensortir-nos'en??? no sé... no sé... Gràcies però per ensenyar-nos un bocí d'història i de país.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M.Antònia, E, res d'enveja, ai!. Que ni la llum del dia, ni les flors, ni les pedres del camí, ens pregunten si venim de, o anem, gaire lluny. Simplement s'ens ofereixen.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No JERKOUT, no. No dic pas que mos haguéssem de refiar ni de la City ni de l'Alt Almirallat anglès. De fet, com que érem lo peix petit, els anglesos ens van deixar penjats(els pactes es fan i es desfan), en el Tractat d'Utrecht (vés a: http://bit.ly/Pz5Iqn), ells hi van guanyar un munt, i naltros, tossuts, vam voler continuar una guerra perduda.
Tant de bo que, avui, tinguéssem apreses algunes lliçons!

JERKOUT ha dit...

Ara, i de moment com bé dius, tenim la City de la nostra banda, ja que desestabilitzar l'Euru és el seu negoci, i d'aquí articles com este:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4047499/20121015/financial-times-demana-espanya-deixi-votar-catalunya.html
Hi haurà una reedició del Tractat d'Utrech???

Racons de la nostra terra ha dit...

Ja tens raó ja!, cal conèixer la història per aprendre, seguir endavant i no caure en els mateixos paranys (sempre es diu - la història es repeteix - )doncs posem fil a l'agulla i brodem un camí millor!
Aquest recorregut és dels que tinc pendent, el meu home és d'aquestes contrades i sempre diu hem de pujar a Sant Sebastià, m'ha agradat el recorregut i farem via aviat!
salut i bones descobertes!

Gatsaule ha dit...

Si mai et ve de gust de fer alguna ruta cargolaire per l'Alt Berguedà, només ho has de dir. Que mentre et llegia se me n'han acudit algunes que us podrien anar bé!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Oi tant que m'agradaria, Gatsaule!
Ara entrem en dates complicades i el dia s'escurça.
Però ho tindré ben present.
Gràcies!