dijous, 6 de desembre de 2012

Avui és Sant Nicolau

Tal dia com avui els nanos sortíem rabent de casa per a fer colla i anar a cantar. Segurament caurien alguns centimets per anar a comprar pegadolça o regalèssia, unes ametlles, avellanes o figues seques, potser fins i tot algun caramel o alguna galeta. Fos com fos la "collita", però, ens ho passaríem bé.
Al carrer érem mitja dotzena i teniem el nostre espai, doncs calia respectar els territoris: els de la placeta no traspassarien els seus límits i nosaltres tampoc. No era dia de provocar guerres i apedregar-nos, que era Sant Nicolau.


El procés era el de sempre, trucar a la porta d'una casa i quan sortís l'amo o la mestressa, preguntar "que voleu que cantem?".

No eren anys que la gent estigués de gaire bon humor (això ho he comprès molt després), però normalment, sobretot si eren dones les que obrien la porta...."va, si, canteu..."

"Virolet Sant Pere, Virolet Sant Pau,
que en venim de Roma,
que en portem corona,
de Sant Nicolau.
De panses, de figues,
d'anous i d'olives,
si voleu que cantem més,
porteu figues, porteu figues,
si voleu que cantem més,
porteu figues i diners!"

Si no portava ja alguna cosa a la mà, per haver sentit els cants al veïnatge, anava a cercar-la mentre nosaltres seguíem el "concert":

"Marieta, cistellera,
qui t'ha fet aquesta sang?
he tingut una caiguda
de la taula fins al banc,
......"

Normalment, quan paràvem la mà i rebíem l'obsequi, el nostre benefactor o benefactora ja ens aviava: molt bé, au aneu, aneu....

I doncs, cap una altra casa. I una altra. Fins exhaurir el nostre territori.

Encara ara em fa riure sol el record d'un dia que vam trucar a una casa i trigaven a obrir, de manera que vam insistir. Es va obrir la porta d'una revolada i va aparèixer l'avi L. aguantant-se les calces amb l'altre mà (aclariment: aleshores dels pantalons en dèiem calces). En veure la cara de mala llet que feia -segur que vam interrompre alguna feina molt personal- se'ns va trencar el guió i ens van agafar moltes ganes de riure, de manera que l'home es va pensar que anàvem a fotre'ns d'ell i mentre ressonava el seu Macagumd..!!  ja us atraparé ja, malparits...! nosaltres cames ajudeu-me carrer avall. Aquell dia la collita va ser ben magre, doncs només pensar-hi ja érem incapaços de cantar per les ganes de riure.

En fi, coses de canalla...

He vist que al "youtube" hi ha gravacions d'escoles que canten la cançó de Sant Nicolau, però la lletra no és "la meva" i la música té lleugeres variacions, de manera que he fet la partitura de com era la cançó que nosaltres cantàvem, no perquè jo me n'hagi d'oblidar, si no perquè no es perdi, ja que aquell anar a cantar per les cases si que s'ha perdut.

Bé, bon Sant Nicolau a tothom!

2 comentaris:

JERKOUT ha dit...

Segur que li ensenyaràs la cantarella a la criatura, oi que sí??? Felicitats!!!!!!!!

Pere ha dit...

Gràcies JERKOUT!