divendres, 18 de gener de 2013

Recollida del pessebre 2012

El misteri i l’escalf dels llocs de pas.


Un caminoi amable entre els camps.


El batec d’aquelles vides entre les runes del mas.


La duresa, feta art, de la lluita per la subsistència.


Un tros de cel a la terra, homes de poca fe!


La permanent interrogació del camí.


….i dels hortizons.


I el company que sempre, sempre, voldria veure-ho de més amunt.


Unes estones que no es poden comprar


La nostra petitesa


Dic, com Sant Francesc: germà bosc!


Les restes d’un pessebre. 



L’amor, més que les meves mans, el refarà.


Montcau, Ordal, dijous 17 de gener de 2013.

7 comentaris:

E ha dit...

És molt bonica aquesta entrada. M'ha agradat molt la foto de "un tros de cel a la terra", no ho havia pensat mai així! :)

JERKOUT ha dit...

completament d'acord amb E, m'ha fet saltar una molla de dins!!

joan antoni ha dit...

Poesia en la Natura

maria moncal ha dit...

molt bonic aquest viatge/poema a la recerca de quelcom estimat!

Gatsaule ha dit...

Pura poesia visual!!

Llàstima pel pessebre....

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies, amics, pels vostres comentaris!

M. Antònia ha dit...

M'has portat per una passejada molt bonica. El pessebre del nostre grup, a vegades també l'han destrossat i la llibreta i llapis moltes més se'ls han endut. Així són alguns.