Testimoni de mil nou-cents anys d'història, bell i airós com només ell, cama ací, cama allà, uneix les dues ribes del Llobregat, el Rubricatus dels seus primers constructors, i els termes de Castellbisbal i Martorell. És el Pont del Diable.
Cinc cargolets que hem baixat del tren a Martorell Vila el passem per anar a esmorzar. Ens diuen que podem anar a l'hotel. És l'hotel Manel, que havíem vist però que crèiem que no tenia cafeteria oberta al públic.
Lloc molt agradable, "modern" però amb gust, ample i còmode. Amb un toc d'elegància i cuina d'esmorzars de forquilla. L'entrepà que duia a la motxilla allí es queda i m'obsequio amb unes salsitxes calentones i llesquetes de pà amb tomàquet. Per a tornar-hi, si s'escau, sens cap mena de dubte. Llàstima que no té terrassa exterior per a poder fer el cafè i el cigarret. No sé a l'estiu, però em temo que no perquè l'acera és estreta. Mala sort, no es pot tenir tot en aquest món...
El cafè bo. I el sobret, com es veu, amb la marca de la casa, com tot establiment que s'autoestima.
Tornem a traspassar el pont. El segon objectiu de la sortida -el primer és el pont, és clar- és el Puig de les Forques, un turó que gaudeix de força bona vista damunt el congost del Llobregat, el perquè del qual nom no em fa cap gràcia d'esbrinar per bé que ho podem suposar.
Un camí ample i còmode ens fa guanyar alçada en el recorregut que he preparat, fent una volta a fi que la sortida no sigui massa curta.
Però en llocs tant propers a viles i pobles ja se sap que et pots trobar qualsevol inconvenient, com ara trobar-se un camí secundari, com és el cas, barrat per la tanca d'una casa. Res doncs, enrera i a rectificar prenent un altre camí que veig al mapa i amunt.
Els cinc cargolets al vèrtex geodèsic -jo sóc darrera la càmera- al Puig de les Forques.
Fa un matí molt agradable tot i que no dels més clars. Ara passegem el petit llom del puig per a baixar cap a la Torre Fossada, tal vegada la més ben conservada de les que es van construir a primers del XIX. És just al damunt del congost del riu, lloc perfecte per a observar-lo, de la mateixa manera que ho feia, des de l'altre cantó, el Castell del Pairet.
El perquè de "Torre Fossada" es fa ben evident:
També dita Torre del Telègraf. Del perquè i com funcionaven aquestes torres en parla en un post molt interessant el geòleg amarat de la cultura de l'excursionisme científic, com ell mateix diu, al seu blog "L'Estret de Roques". Amb una pinzellada, també, prou interessant, del seu coneixement geològic de la zona.
És el lloc ideal per a treure els ganyips de la motxilla, o "fer la poma" com diem nosaltres, constatant com fins aquí arriba el brogit del trànsit que castiga tot el congost i part de la vila de Martorell.
Per un altre camí, també ample i còmode, de bosc, anem a retrobar el d'inici de la pujada que ens ha de tornar al Pont del Diable. El tornem a traspassar i just baixar-ne girem a la dreta per anar a veure l'aiguabarreig de l'Anoia amb el Llobregat.
I d'allí a la zona de l'estació de la Renfe on mengem un menú abans d'agafar el tren cap a casa.
Primera sortida dels Cargolets de 2013. Ens fa il·lusió pensar que en farem moltes més.
Fa un matí molt agradable tot i que no dels més clars. Ara passegem el petit llom del puig per a baixar cap a la Torre Fossada, tal vegada la més ben conservada de les que es van construir a primers del XIX. És just al damunt del congost del riu, lloc perfecte per a observar-lo, de la mateixa manera que ho feia, des de l'altre cantó, el Castell del Pairet.
És el lloc ideal per a treure els ganyips de la motxilla, o "fer la poma" com diem nosaltres, constatant com fins aquí arriba el brogit del trànsit que castiga tot el congost i part de la vila de Martorell.
Per un altre camí, també ample i còmode, de bosc, anem a retrobar el d'inici de la pujada que ens ha de tornar al Pont del Diable. El tornem a traspassar i just baixar-ne girem a la dreta per anar a veure l'aiguabarreig de l'Anoia amb el Llobregat.
I d'allí a la zona de l'estació de la Renfe on mengem un menú abans d'agafar el tren cap a casa.
Primera sortida dels Cargolets de 2013. Ens fa il·lusió pensar que en farem moltes més.
6 comentaris:
M'alegro que hagueu començat l'any amb força amb un excursió ben interesant, i amb gana!!!!
Bona passejada o excursió. Esteu guapíssims! A la torre aquesta crec que mai hi he anat.
Ara trepitjo poc els blogs, ho sento, però veig que has posat una capçalera molt bonica. M'agrada!
JERKOUT, espero, enguany també, passar-m'ho be seguint les teves excursions. No afluixis!
He, he..M.Antònia, aquesta capçalera és de quan jo pintava amb freqüència.
Em passa, suposo, com tu ara amb els blogs. L'avantatge, per a tu, és que els blogs no s'assequen i els pinzells i les pintures si.
Sempre fas recorreguts interessants.
Fa molts anys havia vingut amb els meus alumnes a veure l'aiguabarreig de l'Anoia amb el Llobregat, el mateix dia havíem estat al del Cardener amb el Llobregat també, on havíem deixat anar al riu unes barques que ells mateixos havien construït.
El teu post m'ha fet recordar aquells moments i també les ganes d'enfilar el Puig de les Forques!
Maria, baixava poca aigua a l'aiguabarreig, però encara vam poder veure algun bernat pescaire i algun ànec.
Prenc nota de les barquetes al riu. Potser hi posi un missatge i tot!
Publica un comentari a l'entrada