dilluns, 22 d’abril de 2013

El Meandre de Castellbell

Aquesta imatge del meandre de Castellbell serviria perfectament per a explicar a la classe què és un meandre, oi?
I la excursió que hi vam fer dijous passat ens va servir als cargolets ,que no volem acabar mai d'aprendre, per a conèixe'l de ben a prop i gaudir-lo.
I fer-ho un dia de primavera ben bonic, per cert.
Vam agafar el Carrilet fins a Sant Vicenç de Castellet, on vam esmorzar. M'agrada tornar a dir el Carrilet, com anys enrera. Jo també he seguit el costum que s'ha anat imposant de dir els Ferrocarrils de la Generalitat, en comptes del Carrilet, com dèiem els del Baix Llobregat. Aquest cartell que hi ha a l'estació de la plaça d'Espanya, que recorda els bitllets del tren d'anys ha, en el seu centenari l'any passat, m'ha fet venir el record. I sense que sigui cap error, doncs aquests ferrocarrils ho són de la Generalitat, per a referir-me a aquesta línia del Llobregat en concret, recupero el nom precís i romàntic -per amorós- del Carrilet.

A l'altre cantó del pont d'entrada a Sant Vicenç hi ha un baixador fins el camí del riu, que vam anar seguint entre camps, bosc de ribera i canyars, pel marge dret del riu. Moltes estones, quan la vegetació ho permetia, amb l'immillorable decorat de fons de Montserrat.
Passejar pel costat del riu, quan fa una certa caloreta és ben agradable i relaxant. La vegetació que a cantó i cantó llueix la ufana que li'n do l'aigua tant propera, mostra una gamma de colors que ja m'agradaria, ni que fos molt aproximadament, de poder reproduir amb la meva paleta.
I les rescloses, que amanseixen les avingudes i, on cal, obren els canalons, els recs, per abastir d'aigua els camps propers.
El camí és una delícia, per bé que sempre t'hi hagis de trobar alguna deixalla en algun racó, i mena fins als peus del turó del castell de Castellbell, on, de fet, comença la corba del meandre.
 
Allí la vegetació s'espesseeix i el riu sembla més avall pel fet de quedar encaixat entre els serrats.
Del punt de vista defensiu, primordial per a un castell, no hi ha dubte que el meandre li ofereix un lloc de privilegi.

El camí segueix el riu fins al Burés, a Castellbell, però nosaltres vam fer una petita variació per a pujar a mig turó a veure l'ermita de Sant Vicenç del Castell, davant la qual hi ha també el cementiri.
I ja és ben cert que quan les plantes troben el lloc adient, ho manifesten ben a les clares. Vet aquí que vam passar per un trosset del llom del turó, orientat a xaloc, on hi havia un bé-de-Déu  de farigola i romaní que enamorava. Oh, i quina flaire feia aquella farigola!. Intensa i amb la calidesa  del sol. Com el romaní també, amb el que em vaig fregar les mans, de manera  que ja no va caldre rentar-me-les abans de dinar.
El corriol s'entrega a la part del darrera de Sant Vicenç del Castell, on hi ha unes arneres. I aquí la sorpresa, doncs per aquest cantó el recinte és clos per una tanca metàl·lica, a l'interior de la qual un cotxe que sembla que fa prou temps que no s'ha bellugat i una caravana. Per la dreta no es pot passar, que hi ha l'espadat del riu. I a l'esquerra unes feixes que ja ningú treballa, amb l'herba alta que amaga els solcs, de manera que cal fer atenció a no posar el peu malament.
Passem com podem per les feixes per anar a trobar la façana de l'ermita, mentre un gos, que no veiem, ens borda amb més por de nosaltres que nosaltres d'ell, que els lladrucs no semblen d'una bèstia massa grossa. No es veu ningú.
Abans d'embarrancar-nos per les feixes, la imatge és ben bonica: a l'esquerra el turó del castell; a la dreta Sant Vicenç.
El lloc és ben bonic, i em resulta ben fàcil imaginar l'esplanada del davant plena de gent a l'aplec, que per cert, no sé si s'hi fa.

Lloc ideal, a més, per a fer el descans i "la poma".

Ara pel camí que ve del Burés, el que deu fer servir tothom quan puja a l'ermita, anem davallant. Sempre sota la vigia de l'altiu castell, per anar a trobar la riera de Marganell, que desaigua al Llobregat a ben pocs metres del magnífic pont gòtic que el travessa.
El pont és magnífic.
Després de dinar al bar-restaurant que està en el que, ben segur devia ser el casino de la colònia dels Burés, vam tornar a traspassar el pont per anar a l'estació i tornar cap a casa.











12 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bonica la descripció de l'excursió i les fotografies. Ho vàrem passar molt bé.
Núria

Pere de can Peret ha dit...

Molt bonica la sortida. El problema del meandre és que la millor imatge seria a vista d’ocell.
Si algun dia voleu tornar a fer una excursió per aquestes contrades, et recomano una caminada que es pot començar a Monistrol i segueix el riu passant per sota el pont de l’aeri de Montserrat. El camí és planer i tens una perspectiva molt diferent de l’entorn.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sí que vam passar-ho bé, Núria. Ara a esperar la propera, oi?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tens raó Pere. Potser el millor lloc, al menys del nostre recorregut, per veure un tros del meandre és des de dalt de l'ermita. Això sí, un tros.
Prenc nota del tros que dius del Monistrol, m'ho miraré. Gràcies.

maria moncal ha dit...

c

maria moncal ha dit...

Quin treball, itinerari, descoberta... tan interessant!
No tenia ni idea de que hi haguessin encara vestigis dels templers aquí el Vallès.
M'agrada aquell senzill i ben construít mur a Palau i la forma de narrar-ho mantenint l'enigma fins al final.
Com que està tan ben explicat seguiré aquesta ruta del ordre del temple
Moltes gràcies per compartir-ho!
salut i bones descobertes!

maria moncal ha dit...

Ara sóc jo que no sé que ha passat doncs ha sortit el comentari que havia fet a un altre bloc, disculpa'm.
Tan sols volia dir que és un itinerari senzill i bonic que ve de gust fer i que jo havia estat amb els meus alumnes a l'aiguabarreig del Cardener amb el Llobregat i després amb el carrilet fins a Martorell per veure com s'ajunta amb l'Anoia.

salutacions

Pere ha dit...

Ja se sap, Maria, que als ordinadors hi ha follets que de tant en tant ens fan alguna trapelleria...
Salutacions.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Veus el que et deia?
Ara mateix el follet de torn m'ha canviat el meu nom pel de Pere.
Ai, si l'atrapo!

Marta ha dit...

Aquestes són les excursionetes que m'agraden. Quan erem petits, el meu pare ens hi portava!

JERKOUT ha dit...

m'encanta anar d'excursió amb transport públic, i a més a més fent travessa sense pressa. Molt ben trobada, felicitats!!!

E ha dit...

M'ha impactat el pont!