Caram! Certament que aquest tiquet és històric. Fas pensar amb l’aventura d’arribar a Saldes anys enrere. Com ha canviat... Malgrat els anys passats, el “sentit” de la cançó és del tot vigent.
El cotxe Albert, no tant sols va canviar els hàbits: va canviar tota la societat. I no vam saber destriar i conservar allò de bo. Qui sap, potser un dia algú farà una "descoberta". Magnífic i ben documentat el teu comentari de la cançó. Val a dir que he triat aquesta, en aquesta ocasió, a més de la cançó en ella mateixa, per la Baez d'aquells anys. Tot i que les influències musicals venien també, i potser molt més, de la francofonia: Brel, Brassens, Léo Ferrer, etc.. algunes de les quals magníficament traduïdes per J.M. Espinàs.
8 comentaris:
Caram! Certament que aquest tiquet és històric. Fas pensar amb l’aventura d’arribar a Saldes anys enrere. Com ha canviat...
Malgrat els anys passats, el “sentit” de la cançó és del tot vigent.
El record de uns anys on anar al Pedraforca era poc menys que una proesa...
com ens ha canviat els hàbits el cotxe...
I que dir de la cançó... a part de que no ha perdut (per desgracia) vigència...
Segurament, qui ha passejat més aquesta música pel mon, i n'ha fet algunes de les millors versions es Joan Baez, però qui la va popularitzar, va ser Pete Seeger, com explica en la entrevista que va concedir a Antoni Bassas en motiu del seu 90 aniversari
Pete Seeger, tot un personatge, que ja a l'any 1943 va gravar cançons de la guerra d'Espanya, i que va cantar en directe a Barcelona molts anys després a “l'homenatge a Raimón 30 anys al vent” en la versió de la XV Brigada Internacional, la Brigada Lincoln es clar...
Pot ser una de les versions que més m'emociona de “We shall overcome”, es la que canta Bernice Johnson Reagon acompanyada entre d'altres Joan Baez al Concert commemoratiu del 90 aniversari de Pete Seeger.
Concert que te perles com les versions que fan la mateixa Joan Baez de “que s'ha fet d'aquelles flors” , o la fantàstica “little boxes” en versió de Tommy, Moya i Fiona Sands al final de festa.
En fi, potser m'he enrotllat una mica...
abraçades
Mil nou-cents seixanta-tres, "oh my God!", cinc anys abans d'aquell mític seixanta-vuit que donaria nom a tota una generació
sense paraules!
records a flor de pell!
emoció intensa!
Pere, certament era tota una aventura arribar a Saldes. S'hauria de fer un monument a molts pobles de muntanya al camió de la llet!
El cotxe Albert, no tant sols va canviar els hàbits: va canviar tota la societat. I no vam saber destriar i conservar allò de bo.
Qui sap, potser un dia algú farà una "descoberta".
Magnífic i ben documentat el teu comentari de la cançó.
Val a dir que he triat aquesta, en aquesta ocasió, a més de la cançó en ella mateixa, per la Baez d'aquells anys. Tot i que les influències musicals venien també, i potser molt més, de la francofonia: Brel, Brassens, Léo Ferrer, etc.. algunes de les quals magníficament traduïdes per J.M. Espinàs.
Cert Joan Antoni. Ja toca però, desmitificar-lo una mica seriosament.
Maria, els desordres "ordenats" d'alguns calaixos donen sorpreses agradables, tanmateix.
Publica un comentari a l'entrada