dimarts, 7 de maig de 2013

Doncs mirin, No.


Mentre jo ho pugui evitar, no.

I no em vinguin amb la història de la protecció del medi ambient. Que si volguessin de veritat protegir el medi ambient ja els en donaria jo unes quantes de receptes. Però receptes de veritat. 
Els “creatius” de màrqueting, tant de la seva empresa, com d’altres moltes, ja fa molt de temps que van treballar per a instaurar una sèrie de  “valors” a partir del quals estructurar missatges d’”ampli aspectre”, o sigui, que fàcilment poguessin esser admesos o compartits de manera generalitzada i que esdevinguessin via de penetració de missatges. I com a contrapartida, per a reforçar negativament el missatge, la corresponent “culpabilització” als elements antisocials que no fossin “sensibles” al missatge positiu.
“Medi ambient”, “progrés”, “tu t’ho mereixes”, “vida sana”, “solidaritat”, “disseny”, “moda”…. 

Apa nois, que ja sé de què va la pel·lícula, que ja ens coneixem, pardalets!
Doncs no, repeteixo. No.

Mentre no em quedi més remei seguiré obrint la bústia, recollint el sobre i, una vegada a la meva taula, agafaré l’estilet, aquest tant maco que em va obsequiar fa tants anys el gerent d’aquella empresa de plaques de guix, i tranquilament obriré el sobre pels tres cantons, com s’ha de fer per obrir la correspondència com cal, que així hom s’assegura que res hagi quedat dins els sobre.

Em miraré la factura, el que puja l’aigua que m’han subministrat i el que pugen tots els impostos que hi van enganxats com a sangoneres. Sangoneres legals, això sí.
I després l’arxivaré convenientment.

I si sóc a casa quan truquin per l’interfono: “Carteroooo!…”, el seguiré obrint: “hola noi, bon dia, endavant!…”, ..”gracias majo, bon dia!…”

Que el carter tingui feina per molts anys i ens puguem saludar pel carrer quan ens trobem.
Mirin, ni que fos només per això, que per a vostès no té cap importància, em quedo amb la factura amb paper, com sempre, i que per a molts anys.
La de vostès, la del telèfons, la del gas, totes.

Que no. Deixar de rebrer la factura sense paper, no. Si volen poden considerar que formo part d’aquest “segment” –com diuen vostès-  de població que no “entren” en això de la informàtica i el correu electrònic, d’aquests que és només qüestió de temps que s’extingeixin. Allà vostès. Creguin el que vulguin.

Però factura sense paper, no em dona la gana.

5 comentaris:

E ha dit...

Tens tota la raó, Xiruquero!

Eva

Albert ha dit...

Si de veritat poguéssim confiar en que els serveis públics, son realment públics, i per tant de confiança, no caldria factura, ni electrònica ni en paper. Però en una societat que privatitza la riquesa per socialitzar la pobresa... en fi, que me'n vaig a "La Rierada" a fer fotos, que no em vull posar de mala gaita...
abraçades

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Estem d'acord, doncs, Eva!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Albert, no oblidem de deixar una mica de marge a l'humor, no fos cas que ens agafés un "patatús". I és que hi ha serveis públics i serveis púbics!
Salutacions.

Pere de can Peret ha dit...

El que els mou és l’estalvi, millor dit, un més gran benefici...
Darrera la protecció del medi ambient, s’amaguen una pila d’interessos.