dilluns, 29 de juliol de 2013

Per fugir de la calor de casa

M'ho diu una senyora que ja torna, que amb una mica de sort encara veuré la berra i els garrins de senglar.
I sí, encara els puc veure. Els garrinets passen el pont sobre el rec del sobreeixidor  del pantà i sa mare rosega un tros més amunt.

Fa molta calor, xafogosa, i em fa mandra avançar una cama per davant de l'altra. Fer uns pocs metres esdevé cansador.
Mentre faig les fotografies arriba en Lluís, que és un assidu d'aquest paratge i que com jo ha defugit la calor de casa per a passar una estona al pantà de Vallvidrera.

A l'ombra, tant se val, fem una cerveseta fresca i conversem sobre la seva estava de vacances de la setmana passada a Andorra. M'explica horroritzat com ha canviat el Pas de la Casa, pel que fa a nous edificis, des de la darrera vegada que hi va ser. I parlem de les seves passejades.
Si no ens haguéssim trobat ja no ens hauríem vist fins al setembre, doncs el centre ja ha tancat fins aleshores.
El pantà, que la darrera vegada estava eixut per a fer-hi feines de neteja i sanejament, ja torna a estar ple. I fa molt de goig.

Una passejadeta pel camí del costat tot xafardejant el capteniment dels animalons del pantà. Hi ha força estiracabells. De granotes no en veig, però la senyora tortuga fruint del sol si.
I és que això d'amagar-se del sol o no va a gustos, ja se sap.

Al menys he suportat prou bé la calor xafogosa d'aquest darrer diumenge de juliol.

3 comentaris:

Albert ha dit...

Normalment, pujo al pantà un o dos cops per setmana, però aquest estiu, amb les operacions de cataractes pel mig, no he pujat tant com voldria. Tot i així, dimecres vaig fer una escapada (el pantà està com dius, fantàstic) i també vaig veure la femella amb els 5 garrinets. Ja son una part del paisatge d'aquesta part de la muntanya.
aquí unes fotos
una abraçada

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ep, espero que ja estiguis bé del tot!
Maques les fotografies dels senglars. Per cert, el bernat pescaire que hi havia, saps si ha tornat en reomplir el pantà? Jo no el vaig veure.
Una abraçada igualment.

Albert ha dit...

L'ull dret ja està operat i tot perfecte. L'esquerra, l'operen a primers de setembre, així que de moment paciència, però bé.
En bernat pescaire el vaig veure a l'abril, després no m'hi he fixat, ara que pot ser al buidar el pantà la població de peix i granotes, encara no es suficient, i ha emigrat al pantà de Can Borrell, que en ocasions l'he vist allí.