dimecres, 31 de juliol de 2013

Ramallets. En recordança.

Imatge de www.fcbarcelona.cat

Una de les sensacions especials que retinc de la infantesa, és una mena de remor estranya, una mena d'onada de so imparable que va ressonar moltes vegades aquell dia, al Camp Nou, estant nosaltres al bell mig de la gespa. Una gespa extraordinària, com una catifa immensa, que a nosaltres ens era permès de trepitjar.
Quan vaig preguntar què era allò, em van dir que eren els aplaudiments de les grades.
Jo sabia que els aplaudiments feien un clac-clac més o menys rítmic, però aquella gran remor, com una mena de vent sonor, mai ho hagués identificat com a aplaudiments.

Era el dia de la inauguració del Camp Nou i nosaltres, l'anella del "Pomell de Joventut", de Molins de Rei, vam ser-hi, com a representants del sardanisme infantil, juntament amb una altre colla, crec recordar que la infantil de la "Roure", de Barcelona. 

No tant sols vèiem d'aprop els grans jugadors del Barça, els tocàvem. Més ben dit, ens van tocar ells, quan a més de saludar-nos i acaronar-nos, segons previst en el programa, ens van agafar per a fer-nos la fotografia: els de la fila del davant drets i agafats per les espatlles pels jugadors, els del darrera a coll dels jugadors, que així ens vèiem bé tots.

No recordo ara qui era de les companyes que em va cridar "a mi m'ha agafat el Ramallets!". (Oi que si que era una de les nenes?)
Al Jordi, que era el nostre capdanser, el va agafar el Kubala.
Doncs a mi em va agafar l'Eulogio Martínez, per cert, l'home que va marcar el primer gol del Barça al Camp Nou.

D'entre tots el jugadors, dos jugadors sobre sortien per a nosaltres,  el Ramallets i el Kubala.

L'Antonio Ramallets, un supervivent estimat de tothom,  avui se n'ha anat.

Descansi en pau, viu com és en el nostre record. I en el meu, d'aquell dia tant especial.



5 comentaris:

Júlia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Júlia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Júlia ha dit...

Jo també era a la inauguració, amb l'escola. Descansi en pau, tot un mite molt estimat per tothom.

Ramon ha dit...

RAMALLETS, era en la seva àpoca el gran porter, l'indiscutible. Recordo encara una de les alineacions més típiques del Barça d'aquells anys:
RAMALLETS, Olivella,Rodri, Gracia; Segarra, Gensana; Evaristo, Martínez, Kubala, Suárez i Czibor.
Hi havia variacions, sobre tot a la devantera (amb Kocsis, Tejada, etc.) també a la defensa i al mig del camp, però la porteria era sempre d'un sol jugador: RAMALLETS, un dels més grans.

Salvador ha dit...

Quin post tant entranyable, Xiruquero, m'ha agradat molt i veig que també et passa com a mi que ens posem nostàlgics quan recordem esdeveniments de la nostra joventut o infància... Serà que ens estem fent massa grans...??