dilluns, 21 d’abril de 2014

Del Puntalet estant

El sol se'n va a dormir a l'Aragó.

Grisos de blau amb ròssec d'or vell.

Les boires baixes s'alliten damunt el Matarranya. I juguen entremaliades.

A fer un Pedraforca de núvols.


I a desfer-lo. Talment com si fossin manairons.

El campanar, tant proper, diu amb veu de bronze ben trempat que son les vuit.
Piuladissa d'ocells. Ells no canvien l'hora.

Quatre tocs més de les campanes: son les vuit tocades.
Fa humitat.

Una espessa columna de pluja travessa el país dels ilercavons.

Li dic que el sol no te vergonya de despullar-se quan va a dormir, que no cal que el tapi.

No em fa cap cas.

Darreres llums, tènues d'un dilluns de Pasqua.

Jesús va ressucitar. Demà el sol tornarà sortir.

9 comentaris:

joan antoni de luna ha dit...

"cada dia surt el sol
i tot recomença;
i la fosca de la nit
amb força hem de vèncer."
(cançó popular)

esparver ha dit...

Bona Pascua Xiru.

Marta ha dit...

Com m'agraden els núvols!
Bona Pasqua!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Il·lusionada i voluntariosa, aquesta cançó bé podria haver estat també de minyons de muntanya o excursionistes. Oi Joan Antoni?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bona Pasqua, Esparver!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bona Pasqua, Marta. Amb bells núvols, però esventant les males boires!

Gatsaule ha dit...

Bones fotos! I bona Pasqua hagis passat, tot i la pluja. Esperem que la diada d'avui permeti imatges més lluminoses!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Gastsaule!

maria moncal ha dit...

bonica descripció d'uns llençols que emboliquen el paisatge!