divendres, 2 de maig del 2014

Estany d'Ivars i Vila Sana

26 d'abril de 2014

Anem a conèixer una mica l'estany recuperat d'Ivars i Vila Sana.
He llegit una mica la història d'aquella zona humida, el que va representar, la seva dessecació i finalment, la recuperació, que encara no ha acabat. Hi ha moltes referències per internet.

Em ve de gust anar cap a ponent. 

Hi ha uns quants cotxes quan arribem a l'aparcament, la qual cosa vol dir que no ens mancarà la tranquil·litat. Hi fa un dia amable, si bé el cel està cobert de núvols alts la qual cosa va bé per a estalviar-nos la calor del sol, que aquests dies és fort.



Fem tota la volta a l'estany, que és de poc menys de sis quilòmetres. Una passejada molt bonica.
Ara, la llavor dels pollancres encatifa el camí.
I cada dos per tres, no podria ser altrament, ens criden l'atenció les aus.
La primavera és ben present a per tot. I les flors de tota mena omplen el paisatge. Cal aturar-se a observar cada dos per tres.

Rosers boscans, com aquest on s'atipa de pol·len aquest escarabat que he vingut a saber que de nom i cognom es diu Oxythrea Funesta i que és freqüent de trobar també atipant-se a les flors d'estepa, com aquesta de prop del riu d'Algars que vaig retratar per Setmana Santa.
Com a totes les zones humides visitables hi ha aguaits per a observar còmodament i alguna balconada descoberta.






7 comentaris:

Joan Antoni ha dit...

Renoi!, mira que n'estic prop d'Ivars i encara no hi he anat al seu estany. Cal que ho faci un dia d'aquests. Espero que n'hagueu gaudit.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Doncs sí, Joan Antoni, que en vam gaudir. Ara, mentre molts arbres no creixin una mica més no convé gaire esperar la calor, que la major part del recorregut és a ple sol.
Per cert, també vam gaudir d'un bon menú a Cal Xelín, al carrer de la Font d'Ivars.

M. Antònia ha dit...

Agafan ganes de anar-hi. CTambé vaig sentir sobre la seva recuperació, però no hi he anat mai. M'has animat a fer-ho quan pugui.

Ramon ha dit...

Un indret magnífic i ara que el temps convida serà qüestió de no perdre-se'l. Gràcies per compartir la teva experiència.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Quan puguis, M.Antònia, l'estany està esperant les teves aquarel·les. A poca distància de l'entrada, una mica enlairada sobre l'estany, hi ha unes taules de fusta: un lloc d'allò més adient.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies a tu, Ramon. Estic segur que t'agradarà.

Racons de la nostra terra ha dit...

preciós aquest indret, és un dels llocs que tenim pendents però com molt bé dius hem d'esperar que no faci calor!