dilluns, 21 de juliol del 2014

Al veïnat de Terradelles

Bloc de motxilla al cotxe del 5 de juliol de 2014.


"Diu que no hi ha habitacions disponibles de cara al Moixeró?". 
“No desfacin el tercer llit i n’hi donaré una de tres d’aquella banda.”
“No sap com li agraeixo”. (Naturalment que a la amable senyora no li deixaré anar cap batalleta). Però…
“És que tinc una especial estima a aquelles muntanyes.”

Les habitacions tenen un balcó cobert, de fusta, on podem sortir. Les quatre coses de la maleta poden esperar. Trec una cadira i m’assec.

Per a mi el Moixeró sempre serà aquell primer cim bergadà, aquell primer cim fora dels espais d’habitud relativament a prop de casa. Aquella mena d’olor barrejada d’humitat i fum que feia l’estació del tren de Guardiola. Bagà ens esperava en un cul de món.

Ara  som al veïnat de Terradellas, de Bagà, però tocant a Guardiola.

4 comentaris:

Albert ha dit...

He passat algun estiu d'infantesa contemplant aquestes muntanyes des de Gréixer.
Quants records...

Racons de la nostra terra ha dit...

Ben cert!
El que expliques m'ha fet venir a la memòria la primera ascensió al Moixeró per aquest cantó, l'última ha estat per la banda de la Cerdanya, i també l'indret, les olors i el lloc que ara ja no és el cul del mon però ho havia estat.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tot un luxe, Albert, tot un luxe.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Maria, vaig veure per primera vegada la Cerdanya, aquella plana que deia el mapa de l'Alpina, precisament de dalt de les Penyes Altes del Moixeró. I en baixar-ne vaig fer-ne l'estrena, per Urús, Das i Alp, on vam agafar el tren.
Aquest tres noms, i les explicacions que ens en va fer un "dels grans" em van fer afeccionar a la toponímia.