dilluns, 21 de juliol de 2014

Al veïnat de Terradelles

Bloc de motxilla al cotxe del 5 de juliol de 2014.


"Diu que no hi ha habitacions disponibles de cara al Moixeró?". 
“No desfacin el tercer llit i n’hi donaré una de tres d’aquella banda.”
“No sap com li agraeixo”. (Naturalment que a la amable senyora no li deixaré anar cap batalleta). Però…
“És que tinc una especial estima a aquelles muntanyes.”

Les habitacions tenen un balcó cobert, de fusta, on podem sortir. Les quatre coses de la maleta poden esperar. Trec una cadira i m’assec.

Per a mi el Moixeró sempre serà aquell primer cim bergadà, aquell primer cim fora dels espais d’habitud relativament a prop de casa. Aquella mena d’olor barrejada d’humitat i fum que feia l’estació del tren de Guardiola. Bagà ens esperava en un cul de món.

Ara  som al veïnat de Terradellas, de Bagà, però tocant a Guardiola.

4 comentaris:

Albert ha dit...

He passat algun estiu d'infantesa contemplant aquestes muntanyes des de Gréixer.
Quants records...

maria moncal ha dit...

Ben cert!
El que expliques m'ha fet venir a la memòria la primera ascensió al Moixeró per aquest cantó, l'última ha estat per la banda de la Cerdanya, i també l'indret, les olors i el lloc que ara ja no és el cul del mon però ho havia estat.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tot un luxe, Albert, tot un luxe.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Maria, vaig veure per primera vegada la Cerdanya, aquella plana que deia el mapa de l'Alpina, precisament de dalt de les Penyes Altes del Moixeró. I en baixar-ne vaig fer-ne l'estrena, per Urús, Das i Alp, on vam agafar el tren.
Aquest tres noms, i les explicacions que ens en va fer un "dels grans" em van fer afeccionar a la toponímia.