dimecres, 9 de juliol del 2014

Ensumania el dia de la cloenda

Bloc de motxilla del 19 de juny de 2014
(No, amic blog, no et tinc abandonat)

Per una vegada i sense que es pugui prendre per cap precedent, vaig anar en autocar.
Un autocar és un espai hermèticament tancat, on el que crida més exigeix la fredor que s’hagi de suportar, i ple de seients, en els quals no es poden estirar les cames ni gairebé creuar-les, si no és fent un exercici de contorsionisme propi de circ. I on t’aguantes la pixera fins que un altre decideix que s’aturi.
Però vaja, era per anar a fer la cloenda de la temporada de veterans a l’Espluga de Francolí, cloenda que és una tradició de fa una colla d’anys, de quan els veterans érem com érem. La gent ha canviat, hem "nascut" els cargolets, però es manté la tradició de la cloenda. Ja se sap que quan es proposa una cosa nova, se sol dir per a no fer-la "oh, això no s’ha fet mai!" I en canvi, quan una cosa s’ha fet per un parell o tres d’anys, la voluntat de seguir-ho fent s’expressa amb el sabut "sempre s’ha fet així".
Vet-ho aquí.
I cap a l’Espluga de Francolí.
El grup de veterans actual, els que van de pressa com si perdessin el tren, tenien projectada una excursió i –segons l’organitzador en el programa- els "que no puguin caminar", anirien a veure la cova de l’Espluga. Com que pel fet de no anar a l’excursió, jo ja passava a la "categoria" dels que no poden caminar, tocava que anés a la cova.
Però resulta que no fa pas gaire que hi havia anat amb la mestressa, de manera que dies abans m’havia preparat una passejada pels voltants i pel poble.
I una cosa, tot preparant-ho, m’havia cridat l’atenció creient que era un topònim: l’ensumania.
Vaig anar cap al molí del Guasch, tocant al Francolí, les aigües del qual servien al molí. Fa goig encara. Segons explica el web de l’Espluga té força antigor i és testimoni de fets rellevants, com ara haver estat quarter general dels franquistes en el seu avanç final a Catalunya.


Després vaig seguir un tros del riu, ombrejat a estones i ben solellat d’altres, amb unes mates florides de ginesta altíssimes, que feien un goig que enamorava, a més de la olor. Oh, i les aigües del Francolí eren ben netes!


Vaig tornar a fer cap al poble pel portal de la Font Major, portal del que sembla que s' en sap ben poca cosa.
Una estona relaxada a la font, racó deliciós, tot repassant el cartell que fa tràgica memòria d’una greu riuada, talment com si suggerís allò de "no et refiïs mai de la calma".



Després, cap a veure l’ensumania. Vet aquí que el Diccionari Català-Valencià-Balear, el que més consulto per la qualitat de les seves entrades, diu que "ensumania" vol dir xemeneia i que és un mot propi del Camp de Tarragona.
De manera que retrato l’ensumania que pertany a una antiga fàbrica de destil·lació d’alcohols, que en el seus bon temps havia de ser important, i és propera a l’estació del tren, per on devien sortir els seus productes.

Després cap a dalt del poble, on em sorprenen unes fotografies antigues amb la presència d’Einstein en ocasió d’una visita que va fer a Poblet. I veure l’únic tros de torre que resta dels clos murallat medieval de l’Espluga. I els carrers vells, amb cal boter….


Dinar amb tota la colla, el brindis amb els millors desitjos per al curs que ve i cap a casa.

2 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

Ensumo un cert to inconformista reivindicatiu...Sort que com a veterà tens recursos sempre a mà, jejeje

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No hi ha dubte que tens bon nas, Pere. Deu ser que m'estic tornant, si no ho soc ja, un vell rondinaire.