dimarts, 9 de setembre de 2014

“Entrar al trapo” i no al govern.

El torero mou la capa o la muleta davant el toro i aquest s’arrenca i envesteix: “entra al trapo”, com es diu en el llenguatge taurí.
imatge d'internet extreta de http://bit.ly/1qBChEE

El torero tria el moment, el lloc i per quin cantó. El toro no pensa, simplement respon a l’estímul i entra al trapo.

És la sensació que m’ha donat ERC en l’afer de la confessió i compareixença al Parlament de l’ex-president Pujol: Si no ve aquesta setmana, li engeguem una comissió d’investigació. Encara que s’hagi compromès a ser-hi en una data determinada.
Recordo que en un dels capítols de la sèrie televisiva anglesa “Sí, Ministre”, d’una qualitat que pocs com la BBC poden oferir, el ministre, ja primer ministre, es mostra preocupat davant el funcionari per la repercussió negativa que podria tenir un determinat afer, si es conegués, a la qual cosa Sir Humphrey, el funcionari, gat vell en els afers de la governació, respon tot tranquil·litzant el primer ministre: “Ah, doncs  si no s’ha de saber, es podria fer una comissió d’investigació”.

Els serveis d’intel·ligència de l’estat, tothom o sap, i ERC ho hauria de saber, no és d’ara que treballen per a diluir la força del que n’anomenem “Procés”.  I per si algú no se n’havia adonat, la compareixença l’altre dia del ministre espanyol d’hisenda al Congreso de los Diputados va ser d’allò més clarificadora: tenien la informació de fa molt de temps, però cal fer-la servir quan és més profitós, o sia, com va dir el ministre, quan “alguien quiere hacerle un pulso al estado”.

I ERC “entra al trapo” i crea conflicte amb el govern –nostre- , ara, precisament ara, quan més unitat ens cal, per uns dies més tard o més d’hora de la compareixença. Una vegada més, la rebequeria a què ERC ens té acostumats.
Molt còmode, i potser “ven” als seus votants, no diré que no, per preocupant que això pugui ser.

Però entrar al Govern, reforçar-lo, en el moment més transcendent que viu aquest país en moltes dècades, pot “cremar” i de moment les enquestes per a ERC van força bé.

Si segueixen amb aquest capteniment, ara, precisament ara, el torero podrà deixar la capa i fer entrar “al trapo”  amb la muleta, i com es diu en el mateix llenguatge, “templando y mandando”.

Això sí: ho podem acabar pagant tots.


3 comentaris:

Júlia ha dit...

Esquerra sempre ha estat un partit una mica -o molt- erràtic i ha aplegat gent molt diversa i complexa i són molt hàbils en nedar, guardar la roba i la resta tot i que això també els ha passat factura, ahir mateix recordaven l'afer de trànsit de la senyora madrilenya i quan Rahola manava en aquest partit va protagonitzar una coseta d'aquest estil, ja sap amb qui parla? Malauradament els qui som grandets recordem coses i cosetes. Sempre em semblen immadurs i quan no ho semblen fan alguna cosa que fa que ho tornin a semblar.

Gatsaule ha dit...

En la política actual costa de saber exactament perquè es fan les coses, però aquí també hi ha una part d'apretar als de CDC davant les embestides de tebiesa d'UDC. Ahir el Juliana deia que a Madrid el què volen és un govern de coalició entre ERC i Podem després d'unes eleccions anticipades perquè tot s'enfonsi....

ERC té un historial que dóna poca confiança i CiU una motxilla força pudenta, però penso que de moment la cosa no va malament, tot i el teatre que van fent els uns i els altres.

D'aquí a un parell de mesos sabrem més coses.....

Pere de can Peret ha dit...

Veure tot aquest “xou” polític, em porta a pensar que el bé comú està molt per sota del individual...Tots els partits politics tenen els seus draps bruts i els seus “xanxullos” i falta que en un partit rival es destapi algun fet dubtós o penal, per aprofitar la situació per a fer-se veure com els nets, els transparents, els implacables amb el frau, els compromesos amb el país etc...Malgrat que estic segur que en tots els partits politics també existeixen persones honestes...
Tant de bo arribem aviat a la consulta, a la independència si esdevé democràtica, però en tot cas, penso que caldrà una feina molt potent de construcció del país en la democràcia i en la austeritat. Repensar quines estructures fan el seu servei i quines altres son innecessàries, ho s’han fet necessàries a base d’una desmesurada burocràcia. Això vol dir que potser hi hauria alts càrrecs, llocs de treball a la administració que desapareixerien... però en favor de la qualitat de vida dels seus habitants,...educació, sanitat, serveis....
Tant de bo el coratge que es necessita sigui autèntic en els nostres representants, en el present i en el futur!