divendres, 19 de setembre del 2014

Passeig al Pont del Petroli



Contrallum de xafogor anguniosa al Pont del Petroli. Hom diria que el temps vol emular l’ambient de l’època d’activitat del pantalà de descàrrega de Badalona. O de l’època d’abandonament dels anys que van precedir el seu arranjament per a estació meteorològica i oceanogràfica, i per al gaudi públic.

La imatge dels vaixells de transport s’han fos a la boira del passat, com tot el nombrós conjunt d’edificis industrials de la línia de la seva costa. Mirant mar endins, sembla talment que la meteorologia s’hagi esmerçat també en aquesta tasca. 

A favor de la llum, però, la xafogor no se'n surt d’entelar l’esguard, i mostra a les clares, potser a tall de testimoni, la fàbrica de l’Anís del Mono.
És gairebé com passar del blanc-i-negre al color.

No sé si és fet a consciència, però sense que això desmereixi en absolut la seguretat, l’empostissat de làmines de fusta del terra té una molt lleugera oscil·lació, gairebé com si previngués que, malgrat tot, has deixat la terra ferma al darrera.

Matí de setembre. Gent a la platja. Pocs dintre l’aigua.
Des del final del pont veiem una quantes embarcacions de vela llatina, que, pel seu maniobrar, diría que fan d’escola.

3 comentaris:

Eva ha dit...

No en sabia res d'aquest pont! Em sembla que no he estat mai a Badalona.

Eva ha dit...

No en sabia res d'aquest pont! Em sembla que no he estat mai a Badalona.

Ramon ha dit...

Tantes vegades que he estat a Badalona i no he passejat mai per aquest pont. No tardaré en fer-ho gràcies a tu.