divendres, 21 de novembre de 2014

Del Figaró a La Garriga amb nova companyia

Bloc de motxilla del 13 de novembre de 2014



A la sortida d’avui hi ha hagut una novetat rellevant: s’hi han afegit dos veterans, el Rafel, que en alguna altra ocasió va venir, i el Nasi que ho ha fet per primera vegada.

El Nasi va descol·locar els veterans quan els va dir que aquest dijous vindria amb nosaltres. “Tu amb els Cargols ?!”…..”que què?, que el Nasi sortirà dijous amb els Cargols??!
I és que el Nasi no tant sols és dels veterans més joves, a més, la seva capacitat física és extraordinària, i aquesta paraula que vol dir fora d’allò ordinari, és exacte per a descriure les seves possibilitats en relació als veterans. Ha participat i participa en sortides d’alta muntanya i quan va començar a venir a l’entitat i alguns van tibar per a fer-lo quedar en evidència –sempre hi ha carallots, ja se sap- es van quedar amb un pam de nas perquè no li podien seguir el ritme.

Tinc per segur que més d’un veterà devia pensar com m’ho havia fet jo per a “enredar-lo”, perquè és clar que del punt de vista actual  dels veterans (punt de vista que va propiciar el naixement dels Cargols), això seria una mena de vergonya.
Però el Nasi no és home gaire donat a acceptar influències i em va dir que també li agrada de fer sortides tranquil·les, com les nostres, de veure tot amb calma i anar comentant el que s’escaigui mentre es camina.
“Vols dir?” li vaig dir jo. Per nosaltres encantats Nasi, espero que t’ho passis bé.
I tinc la ferma impressió, més enllà que m’ho digués, que s’ho va passar força bé. Veurem si repeteix, cosa que avui no m’estranyaria.
l'antic molí

L’excursió va ser molt bonica, vam gaudir d’un dia clar i lluminós que feia que els contrastos entre soleia i obaga fossin rabents, una mena de diàleg de radicals oposicions.
A la sortida del Figaró vam passar pel costat del castell de Rubinat, una construcció medievalitzant d’estiueig que crida l’atenció quan es passa per la carretera i pel costat d’un petit polígon industrial adjacent vam anar baixant cap al riu Congost.
Aquest camí del riu sembla desbrossat o arranjat no fa gaire temps, la qual cosa, si és així, és un gran encert, perquè permet fruir de la vegetació ufanosa tant de ribera com del bosc que l’envolta.

Ara racó assolellat, ara un revolt que ens endinsa a l’ombra i al repte de fotografiar amb uns contrastos tant evidents.

I toca passar a gual al riu. Ep! Això no ho diuen els que han penjat el recorregut al Wikiloc d’on m'he informat també. Sort que és en un lloc on una gran llosa fa una lleugera panxa amunt i l’aigua passa gairebé superficial, de manera que toca arremangar una mica els camals i comprovar la impermeabilitat de les botes.


En altre lloc és un pont ben còmode el que ens permet anar a l’altre cantó i veure el riu amb la seva simfonia de colors.

El pont del tren de Can Palau és una notable mostra de l’enginyeria de l’època, que pel que fa als temps de recorregut no ha millorat des d’aleshores, com hem pogut comprovar tant a l’anada com a la tornada.

Hem passat per racons veritablement bonics.




I a les dues, a taula, a La Garriga.

D’aquesta excursió, no caldrà que en endavant em miri el bloc de motxilla per recordar-la.

2 comentaris:

Salvador ha dit...

Vosaltres sempre descobrint camins i itineraris interessants...

maria moncal ha dit...

Ben cert, segur que en vau gaudir!
Un recorregut prou interessant per fer-hi cap, me l'apunto