Varies circumstàncies s’han conjurat –res de greu, gràcies a Déu- per fer que enguany el nostre pessebre a muntanya, el meu i dels cargolets, no estigui a lloc.
I no em convenç, podria fer-ho, de portar-lo jo tot sol. Que portar el pessebre i cantar-li les cançons i tot el que l’envolta, ho tinc per dolça feina col·lectiva.
El tinc a punt, tornat a arranjar una vegada més.
Però enguany, amb la il·lusió que sigui només per una vegada, em farà companyia a casa.
Serà una solució de continuïtat per aquest pessebret que vaig fer per a dur a Sant Pere de Vallhonesta, que l’any següent va ser al Montcau d’Ordal i l’any passat a Sant Cugat de Gavadons. Cada vegada l’hi he guarit les ferides i està, malgrat tot, d’allò més eixerit, però potser tampoc li anirà malament aquest any “sabàtic”.
Serà una solució de continuïtat per aquest pessebret que vaig fer per a dur a Sant Pere de Vallhonesta, que l’any següent va ser al Montcau d’Ordal i l’any passat a Sant Cugat de Gavadons. Cada vegada l’hi he guarit les ferides i està, malgrat tot, d’allò més eixerit, però potser tampoc li anirà malament aquest any “sabàtic”.
I tampoc em sap massa greu perquè és constatable que la tradició de portar un pessebre no sembla minvar, de manera que no cal cap sobreesforç, de moment, per a mantenir-la. Tot i que ha canviat, sens dubte, però què no canvia?
De fet, hi ha entitats que simplement pugen el pessebre en un acte tradicional que no cal que sigui embolcallat per cap altra activitat. Tot i que un determinat i inconsistent concepte de modernitat porta a d’altres a diluir-ho dins una “Festa d’Hivern” o una “Sortida Nadalenca”, per esmentar el nom que li posen, respectivament, dues entitats de conec.
Però es porta el pessebre, vet-ho aquí. Amb un format o altre els pessebres a muntanya, al bosc, hi son.
Per això no passa res si enguany no hi és el nostre. L’any vinent, si Déu vol, ja hi tornarà a ser.
Ni que sigui virtualment, valgui la dedicatòria que sempre porta el nostre pessebre per a felicitar-vos les Festes de tot cor.
“A la gent d’aquestes contrades,
Als excursionistes,
A tothom:
Que la Llum de Nadal ens il·lumini.”
17 comentaris:
Com tú dius, el pessebre aquest any s'ha quedat a casa, en lloc de estar envoltat de pins, ho està d'estris de muntanya. L'any vinent si és pòssible, el portarem a la muntanya.
BONES FESTES, Núria
La meva Colla excursionista el posarà a Vilada. Jo no hi he pogut anar, intentaré anar-lo abuscar. Llàstima que el teu no es posi. Com tu saps el què pots fer, em sembla bé el què has pensat. Una salutació avui que he entrat. Perdona'm que ara hi entro poc, no sols al teu blog, a tots. Tantes comunicacions em poden...
Llàstima Pere, però Nadal sempre torna com diu el poema de la Joana Raspall, i l'any vinent tornarà a tenir el seu lloc entre els pins. Enguany el podràs gaudir ben a prop. Una abraçada
Vinga Núria, per poc que poguem l'any que ve sí!
Si el vas a buscar, M.Antònia, ja ens en faràs cinc cèntims.
Una salutació cordial igualment, i gràcies per visitar el Xiruquero.
Sempre torna, Marta, tanmateix. Potser, de fet, hauriem de dir que sempre és amb nosaltres.
Per cert, ja que esmentes la Joana Raspall, la M.Antònia, que ha posat el comentari anterior al teu, és filla seva.
Me’n alegro que no sigui res de greu el motiu per fer l’any sabàtic del pessebre. Soc del teu pensar que la gràcia de portar el pessebre és poder fer-ho en grup i poder cantar nadales amb forces veus! Molt bones festes de Nadal!!
Gràcies Pere. I molt bones Festes, igualment!.
Un any de repòs en un racó que li heu trobat prou adient.
Bon Nadal i Feliç Any Nou!
Jo vaig descobrir aquesta tradició gràcies al teu blog. No ho podria assegurar, però diria que per les nostres terres no s'estila. Potser perquè les muntanyes ens queden lluny, o la mar massa prop...
Em sembla una tradició bonica, li diguen com li diguen.
Segur que el teu pessebre l'any que ve s'ho agafarà amb més ganes! :D
Igualment Maria, molt bones Festes i un feliç 2015 farcit d'excursions!
Hola Eva, potser sí que el pessebre a muntanya només sigui tradició al Principat. De fet ara vinc de visitar el web i facebook del Centre Excursionista de Castelló i dos webs excursionistes mallorquines i cap d'elles ne diu res de pessebre.
Allí on les passes, bones Festes i feliç 2015!
Darrerament, més que les entitats, són les colles els qui continuen portant-lo. Però el més important és que la tradició continua ben viva!!
Amb el pessebre a casa o a la muntanya que tingueu un Bon Nadal i feliç 2015!
Sí que continua ben viva Gatsaule, la qual cosa no deixa de sorprendre'm agradablement, vist el tarannà - o la desaparició- que han pres altres activitats excursionistes.
Igualment per a vosaltres, Jaume, gràcies. I bons camins per al 2015!
Bon Nadal i Feliç Any Nou!.
Publica un comentari a l'entrada