dissabte, 6 de desembre de 2014

Tres llocs per a un matí: (i 3) Santa Maria del Puig

Bloc de motxilla del 27 de novembre de 2014

Reprenem la carretera ara en direcció a la Colònia Sedó, al damunt de la qual hi ha Santa Maria del Puig. 
La colònia Sedó, important colònia tèxtil de les que s’establiren pel Llobregat, hostatja ara altres tallers i indústries diversos, així com el Museu de la Colònia Sedó, que bé es mereix una visita, i que forma part de la xarxa de museus del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Es pot arribar a Santa Maria amb cotxe, per camí de terra. Però avui està enfangat i l’aigua ha aprofundit els sots del camí, de manera que optem per deixar el cotxe un trosset avall i fem a peu els pocs metres que resten.

És un espai deliciós, ample i planer el que acull el temple. I avui, amb l’espectacle de cel i núvols i amb una llum que canvia constantment, ens convida a passejar-hi amb calma.

Del temple de seguida crida l’atenció, a més de la bellesa del conjunt, el cimbori i l’escala exterior del campanar. No hi ha gaires temples d’aquesta antigor que hagin conservat l’escala exterior del campanar. De fet, per terres properes, només se’ns acut de recordar Sant Ponç de Corbera.
Sabent-ho, sobta una mica recordar que el Puig, amb Santa Maria i les minses restes del Castell d’Esparreguera, només separades del pla de l’església per un dels torrents pel qual s’hi puja actualment, va ser el nucli original d’Esparreguera. 
Ara, Esparreguera queda tant allunyada com es veu a la fotografia, en haver-se desplaçat en temps pretèrits, a tocar del camí ral.

No val la pena enfilar-se pel petit corriolet que arriba a l’espai on hi hagué el castell, que és aquesta plana que es veu en segon terme, després dels arbres tardorencs, perquè, de fet, no en queda ben res llevat d’un parell de llenços de mur del basament, que amb prou feines la vegetació deixa veure. Aterrat el castell amb anterioritat, a més, al segle XIX, molta pedra va ser aprofitada per a la construcció del dipòsit d’aigua de la Colònia Sedó.

Santa Maria és tancada en un clos que bé es deu correspondre amb l’espai que devia ocupar el cementiri, com sembla demostrar, a més, aquest –suposo- sarcòfag de considerables dimensions del que, fins ara, no he trobat informació.

Fet el passeig i les inevitables fotografies que un dia com avui reclama, donem per acabada la matinal, en que hem combinat la passejada a peu i amb cotxe.
Han estat tres llocs ben interessants.

2 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

Aquest últim lloc que vareu visitar el tinc pendent de fa temps. Un matí ben començat amb l’esmorzar “energètic”i ben aprofitat malgrat el temps!

maria moncal ha dit...

Impressionant l'estampa de Santa Maria del Puig retallada a aquest cel que la fa destacar.