dijous, 26 de febrer del 2015

I un cargol

La mar em crida.
Hi vaig.
I em dona la sorra de la platja 
per a consol de mos peus.
I la llum tènue del matí  d'hivern.

Aquí amb mi estàs bé, 
veus?
Amb remor de l'oreig em ressona:
acosta't més al trenc de les ones,
i em dona petxines. I un cargol.




3 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Un cargol de mar és una cosa carregada de poesia.

Ramon ha dit...

Aplaudiments!.

Eva ha dit...

Molt bonic. Tinc una debilitat especial pels caragols.