La mar em crida.
Hi vaig.
I em dona la sorra de la platja
per a consol de mos peus.
I la llum tènue del matí d'hivern.
Aquí amb mi estàs bé,
veus?
Amb remor de l'oreig em ressona:
acosta't més al trenc de les ones,
i em dona petxines. I un cargol.
3 comentaris:
Un cargol de mar és una cosa carregada de poesia.
Aplaudiments!.
Molt bonic. Tinc una debilitat especial pels caragols.
Publica un comentari a l'entrada