dissabte, 21 de març del 2015

A Taradell


Som a la vetlla del dia que arribarà la primavera astronòmica. Però el març marçot ja s'ha encarregat de dir-nos a les clares que la primavera meteorològica fa dies que ha tret el nas.
Tindrem un dia estable per terres de l'Osona, però amb tels boirosos que a mitja distància ens desdibuixaran les llunyanies.
No prou per amagar la blanca núvia que hores d'ara encara festeja els cims del Pirineu.

De dalt del turó que hostatja de mil anys enrera el castell de Taradell, un gregal entossudit, bé que no massa violent, ens fa pagar un peatge de molèstia mentre visitem les restes de la fortificació, parets nues que diuen i diuen, en el silenci que només trenquen el vent i la remor de la roba de l'estelada, el testimoni vexil·lològic d'una esperança que reneix.

El roquissar que sosté el castell és impressionant, i pel cantó de ponent esdevé agraït balcó damunt la plana que permet esplaiar l'esguard a cor que vols. 
I que acceptem il·lusionats a tall de premi per l'esforç esmerçat en la pujada, tot veient com arriben un parell de noies sobreres de la força de la joventut. I de la simpatia. Naturalment que sí que us farem un fotografia a més de la vostra "selfie".

Pel cantó contrari a Taradell el roquissar esdevé una meravella natural. Qui conegui el castell de la Popa, a Castellcir, ràpidament establirà comparacions: en efecte, per aquest cantó la roca damunt la qual s'assenta el castell té la mateixa forma de popa. I les seves impressionants dimensions.

Un corriol amable, però decidit, ens permet baixar pel cantó contrari al que hem pujat, tot endintsant-nos en un bosc deliciós que el corriol sembla voler-nos ensenyar abastament tot fent ziga-zagues. Arribats al torrent, anirem veient el turó una bona estona, amb el castell encimbellat, mentre anem avançant cap el pantà de Taradell.

Val la pena fer una estoneta de descans a costat de les aigües que generosament han omplert l'embassament, tot veient com de tant en tant alguna bufada d'Èol les fa sobreeixir el barratge.

Queda poc, després de la gran granja de bestiar, per retornar als cotxes.



7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Realment bonic el castell de Taradell i totl'entorn, dibuixat per una geologia molt activa. Hi passava a les poques que solia fer la travessa des de Rupit,i entre els cingles de Rupit i Tavertet, i l'àrea del castell, tot plegat era pur gaudi per un geòleg!!

Pere de can Peret ha dit...

Taradell i el seu entorn té molts tresors per descobrir!
Content de conèixer activitats vostres!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Uns pocs conceptes salvats d'aquell horrorós llibre de geologia del batxillerat, que el "mestre" per p. mandra ens feia memoritzar, em van servir per a entendre, amb l'ajut d'enciclopèdies, les explicacions geològiques contingudes en les guies de l'Alpina. Ben poca cosa tanmateix, però des que tenim internet alguna cosa més podem aprendre.
De ben segur, els que devien fruir també d'un pur gaudi devien ser els teus companys!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Pere, vaig "descobrir" els entorns de Taradell fa deu o dotze anys més o menys, en ocasió d'un Marxa de Veterans de Catalunya que va organitzar el Centre Excursionista de Taradell (em sembla que es diu així). Recordo que vaig quedar molt agradablement sorprès, amb l'avantatge que representa que t'ensenyi el territori aquell qui n'és i el coneix.
Aquesta vegada n'ha estat un tast. Curt, però intens.

Eva ha dit...

La balma és impressionant!

Racons de la nostra terra ha dit...

Ostres ben cert que té el perfil del castell de la Popa.
Hi haurem de fer cap , no tan sols pel castell sinó també per l'entorn.

Ramon ha dit...

Casualment, avui he fet l'excursió al Castell de la Popa, que m'ha agradat molt. Ara, després de llegir la teva entrada, ja penso en anar a Taradell.