El Pont del Pont

Bloc de motxilla al cotxe del 21 de juny de 2015

Per raons d'estalvi, de comoditat,  se sol obviar la segona part del nom d'aquells pobles que el tenen compost, oi? De manera que "ja ens veurem per Sant Sadurní (d'Anoia)" o "quan vingui de Molins (de Rei)", etc..

Doncs nosaltres vam anar a veure el pont del Pont (de Vilomara).

Diumenge al matí, amb ganes d'escampar la boira, que el dissabte ja vam haver d'estar per casa.

Vam fer com hem fet altres vegades, donar el volt per un lloc on no hi hàgim estat i quedar-nos-hi a dinar o pels voltants. I amb joc d'endevinalla inclòs, de manera que jo trio el lloc i mentre hi anem ella prova d'endevinar-ho a partir de la direcció que prenem i de les respostes que jo aniré donant a les seves preguntes, només amb un sí o no.

La motxilla al cotxe, amb l'ampolleta d'aigua, una peça de fruita, la màquina de retratar, la farmaciola sempre al butxacó esquerra i sovint el gps per a jugar una mica gravant el passeig que, retornats a casa em miraré damunt el plànol i gairebé sempre esborraré. La motxilla es conforma d'estar poques estones arrapada a la meva esquena perquè, com jo, el que vol és sortir, sigui poc o molt, però sortir.

Vam deixar el cotxe a prop del cementiri, dins el clos del qual hi ha l'ermita de Santa Magdalena del Pla, romànica d'una sola nau, senzilla, a la que es pot accedir per una porta del cementiri. Diu un cartell de l'ajuntament: construcció romànica documentada el 1077. Des de 1936 és tancada al públic i ha esdevingut la capella del cementiri del Pont de Vilomara.

Matí molt lluminós que de totes, totes, prometia calor. Però no caminaríem gaire, tot just un voltet pel poble i la visita al pont, que per altra banda no hem sortit de casa tampoc massa dora.

Per sort, a la llera del riu no hi arriba el soroll dels altaveus de la piscina, soroll que reprodueix una suposada música, i podem passar el pont i veure'l per sota amb tranquil·litat.
He llegit la importància del pont en èpoques pretèrites i així és més d'apreciar la dignitat del monument ara que la seva important funció ha deixat de tenir utilitat per la millora de les comunicacions terrestres del poble. 

Ara és un lloc de passeig per a qui hi vulgui anar i admirar com, en aquest cas també, la resolució d'una gran necessitat, com és traspassar un riu, es pot fer amb  ferma seguretat i alhora amb gran bellesa.

Hom diria que els basaments del pont no son si no continuació de la roca del riu, de tant ferms com es veuen.

No estaria de més, per la dignitat del lloc, una petita actuació de neteja dels voltants, doncs un cotxe cremat no esdevé precisament un complement adequat a la panoràmica del pont.