dijous, 25 de juny de 2015

Sobret trapasser

Al darrera d'aquesta colla que em tapaven el primer terme, estant-me jo assegut a la taula amb el cafè, a la terrassa exterior de Can Puntí, es veu prou bé els cingles d'Aiats.
Va ser l'altre dia, que vam anar a Rupit a fer la sortida de cloenda de Veterans, tant els Cargolets com els altres, els "oficials", a la que vaig anar amb l'autocar i no amb el meu cotxe, contravenint així greument els meus principis.
Una transgressió que només m'autoritzo molt de tant en tant, útil per a renovar el convenciment en els dits principis, i en la que aquesta vegada vaig incórrer per mor que el viatge, tant d'anada com de tornada havia de ser d'una hora i mitja a tot estirar. Això va permetre que en sortís relativament indemne, tant de la incomoditat d'estat encaixat com anxova de l'Escala en el pot de vidre, en aquells odiosos seients, i de l'atac de l'aire refrigerat que també en diuen -molt graciós- "condicionat". Bé, al menys cinc dies després no se m'ha manifestat cap refredat ni mal d'ossos fora del corrent, potser per la previsió d'haver-me endut una jaqueta a dins l'autocar i per descomptat, la gorra ben posada. 

A la terrassa exterior de Can Puntí, que és just abans d'entrar a Cantonigros s'hi està de meravella. És una joia que no té preu l'espectacle visual que ofereix. Simplement no te n'aniries.

L'esmorzar me'l vaig endur de casa, perquè quan es va amb una colla nombrosa sol passar que per poc que triguin a fer-te'l els altres ja estiguin acabant i això, per a algú com jo que l'emprenya córrer en general, en la qüestió de córrer per menjar és que ja em treu de pollaguera. De manera que vaig acabar d'esmorzar i amb el cafè vaig sortir a la terrassa a prendre-me'l tranquil·lament amb el cigarret.

Ep, bon cafè! si senyor. I amb aquell espectacle de paisatge...
Bon cos, quantitat adient, ni massa llarg ni massa ristretto, escuma justeta i olorosa que procuro, sense fer-ne un gra massa, que mulli una mica el bigoti, només una mica, tal com queda suaument tacat el filtre del cigarret. Un pèl d'aspror que em diu que potser un parell de grams de sucre més haguessin estat excessius. I un regust de boca generós però suau.
Un vuit sobre deu o, essent generós, un nou sobre deu.

Però em miro el sobret i ep! Aquest sobret no és d'aquí!
No, és de l'Hostal Sant Jordi, de Roda de Ter, on no hi he estat mai. 

Ah trapasser, m'has enredat!
Però vaja, pel cafè que m'he pres, et perdono.
Tot i que ara hauré de deixar anotat a l'àlbum, on, en realitat, em vaig prendre aquell cafè.


7 comentaris:

Eva ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eva ha dit...

M'agradaria veure l'àlbum :)

Pere de can Peret ha dit...

De fet ja ho diuen, que anant a muntanya cal ser previngut i ja es veu que ets un bon seguidor de la dita. Sobre el tema del Cafè ja veig que ets un client difícil d’acontentar, jejeje

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Un dia d'aquests, Eva, posaré un parell de fotografies de l'àlbum. Que no és correspon al de un col·leccionista típic.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Potser no tant, Pere, que a aquest darrer cafè l'hi he donat un vuit o un nou!

Eva ha dit...

Això estaria bé! Tampoc no sé com és l'àlbum d'un col·leccionista típic, així que ho hauràs d'explicar :)

Eva ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.