Hola blog, amic meu.
Sí, és cert que t'he tingut abandonat un temps una mica llarg, de fet potser és el període més llarg, doncs gairebé dos mesos sense desenvolupar les notes del bloc de motxilla és molt de temps.
Però no m'ho tinguis en compte, que enguany hem tingut un estiu fastigosament càlid i persistent, que a mi m'ha tret les ganes de gairebé tot.
Anirem recuperant el temps perdut i sense presses, parlaràs de les poques passejades que hem fet fins ara, quan ja les llums tardorenques senyoregen melangioses l'espai.
L'altre dia, per cert, els Cargolets vam retrobar-nos. Tots, gràcies a Déu. En una sortida curteta que havia de servir per a constatar quin era el nostre estat, després d'aquest llarg estiu que amb les seves altes i persistents temperatures ens ha deixat "reinflats" i rovellats. Va ser, com dic, una sortida curteta i tinc la impressió que les que s'esdevindran no seran gaire més llargues, tot i que en acabar les cares de satisfacció eren evidents. Però ja ho anirem veient.
Oi?
5 comentaris:
L'estiu, per dur que sigui no ha pogut mai amb els "cargolets". Ánims. Esperem les teves entrades farcides de caminades, curtes o llargues, però viscudes i explicades com tu saps fer.
Content de llegir-te. Endavant els cargolets!
El què va bé a l'estiu, quan la calor apreta, és marxar nord enllà. No tan per les persones, que tampoc són gaire més cultes, si no per les temperatures!
Jo també he estat fora suportant la calor i esperant tornar. Feliç de retrobar-vos i de seguir-vos mentre feu camí.
Que tingueu, amics, una tardor ben bonica!
Publica un comentari a l'entrada