El sobret del "La Principal"

Damunt el blanc del marbre de la taula va bé de fotografiar. El color marronós del sobret, color tabac, com es deia en temps pretesament més impurs que l’actual, fa un bon contrast. 

Bé, que el marbre no és pas blanc, si no grisós, el color propi dels marbres blancs de Macael, d'on han sortit gairebé tot els marbres de les cuines de les cases modestes de per aquí i, per descomptat, de les taules dels bars.

De la mida més corrent, 8 per 4 centímetres, conté, segons diu, 8 grams de sucre, quantitat força corrent també. Dels quals normalment jo en faig servir un terç més o menys. 

Pertany a la categoria, segons la meva personal classificació, de “sobrets amb publicitat de tercers”, i en aquest apartat serà guardat a l’àlbum quan acabi aquesta entrada. És un sobret remarcable tanmateix, doncs el bar “La Principal” té molta història i l’anunciant, l’Anís del Mono, també o encara més. 

Val a dir que no he estat capaç de trobar informació del passat de “La Principal”, on recordo haver-hi estat ja de molt jove, quan jo no vivia a Barcelona, però em volta pel cap que allí hi tenien parada els autobusos que anaven a Corbera. 

No en puc estar segur perquè, no agafant l’autobús a Barcelona no ho puc recordar, però o m’ho havien dit o ho sabia per altra manera. Però, com dic, no he trobat res a la xarxa, llevat de la simpàtica pàgina del fasebuc que tenen els actuals propietaris.

Sí que recordo, ja fa anys llargs, haver-hi pres cafè mentre observava alguna partida d’escacs a qualsevol taula. Perquè cal recordar que aleshores als bars s’hi jugava a escacs, a cartes i al dòmino principalment. Encara em fa goig de veure-ho en els cafès d’alguns pobles, amb tot d’homes drets envoltant la taula on es juga. 

Però tornem al sobret. I al cafè al qual acompanyava, que no estava gens malament aquesta vegada, tot i que no vaig saber “interpretar”, recordo, el pel d’acidesa que hi vaig trobar de més. 

Encara que, assegut a les taules de fora, que s’hi està tant bé, pots tornar-te més llepafils del compte i fer alguna observació com la que acabo de fer. Per cert, coses de l’edat, sempre havíem dit, per sentir-ho a dir, “les taules de fora” parlant d'un bar, i no la terrassa com es diu actualment, per això m’acabo de sorprendre favorablement jo mateix en recuperar la manera de dir-ho. El bar “La Principal” fa cantonada i té molta llum. Però a fora és on s’hi està millor, llevat d’un parell de mesos l’any a tot estirar.