Dissabte 7 de novembre.
Una mena de llençol immens cobreix la mar davant de Premià.
Misteriosos reflexes del color de la sorra a la boira. Silenci a la mar. Cap botzina de vaixell per a avisar de la seva presència. Sí que se sent el pas del tren que s'entossudeix a foradar la grisor.
Em pregunto si la boira arriba a les muntanyes.
Diumenge 8 d'octubre. Al camí de les coves del Salnitre la boira amaga la muntanya.
Les pluges intenses de dies enrere han provocat despreniments i resta tallat l'accés. No m'imagino el terrible impacte de la roca al terra:
Cap a migdia la boira comença la seva dansa montserratina i deixa passar a estones la llum.
Ja és tard per a fer la passejada prevista.
Ja és tard per a fer la passejada prevista.
I em pregunto si hi ha boira al mar.
2 comentaris:
Encertades paraules les teves sobre la boira!. Casualment, aquest cap de setmana he estat al Pallars Jussà. He caminat pel bosc al matí,quan la boira encara no s'havia enlairat i he passejat a tocar de l'aigua per l'embassament de Sant Antoni a l'alçada de Salàs amb la boira jugant amb el sol i les muntanyes mentre flotava sobre les aigües. Espectacles visuals fantàstics envoltats d'aquell silenci impressionant que sempre hi ha quan la boira es fa present.
La boira quin moment tan màgic de jocs de llums.
Aquest cap de setmana hem estat a Canalda i hem pujat el Puig Sobirà i hem contemplat com la boira cobria tot el fons de la vall.
Publica un comentari a l'entrada