dissabte, 26 de març del 2016

Capvespre Bateà

La Terra Alta, de nom tant artificial com consolidat, té dues parts ben diferenciades, el cantó dels Ports i la Castellania. El nom dels Ports respòn a termes geogràfics, el de la Castellania, en canvi correspòn a termes històrics. Nom, aquest darrer, ben poc conegut fora de les terres de l’Ebre, tot i que tota la Terra Alta –els Ports inclosos- formava part de la Castellania. Dita així perquè estava sota el domini del Castellà d’Amposta, dels Hospitalers (Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que succeí la dels Templers).

Aliena als termes administrtatius, la climatologia també estableix diferències entre uns i l’altra. Les muntanyes dels Ports tenen un clima, la Castellania un altre.
I per a mi, una de les característiques més encisadores de la Castellania és la seva llum.
Batea és aturonada i rep les llums d'hora baixa i capvespre com una mena de benedicció del cel.
Hem anat a fer un passeig a dalt la vila closa -corresponent a l'espai que ocupava l'antic castell- i pels voltants del poble, quan la llum ja anava declinant decididament cap al ponent.
Cap al cantó de llevant la llum es reflectia moderadament als núvols que probablement la humitat del vent de mar havia fet créixer, en una simfonia de matisos embadalidora.

No només pels peus adolorits he caminat més poc a poc encara al retornar a la plaça: l'espectacle s'ho valia.