dijous, 31 de març de 2016

Tot de Tast

Fa una estona que hem tornat de la sortida de Cargolets. Poca feina he tingut a buidar la motxilla, doncs la passejada d'avui ha estat de tast i de fet no l'hem hagut de menester la motxilla si no per a portar l'ampolleta de l'aigua i les pastilles, que el telèfon i la cartera prou caben a les butxaques. Però, tot i això, com es podria fer una excursioneta sense motxilla...?
Sí, les pastilles, que no hi ha cap cargolet que no estigui empastillat. Redéu si se n'han sortit aquests dels laboratoris i les "autoritats sanitàries" d'empastillar tothom a una determinada edat. Bon negoci. Però vaja, deixem-ho que això avui no toca.

Com que la darrera sortida va ser urbana -la de Badalona- i vaig haver de jurar damunt la Bíblia que la d'avui seria plana ("sense plana pujant i plana baixant, eh? que ja ens coneixem") i a més que no seria llarga (no sabien el favor que em feien), doncs vaig triar de donar una volta per La Palma de Cervelló, en una sortida semi-urbana, tot arribant-nos a Sant Joan de l'Erm, ara dita Sant Joan del Pla, de la visita solitària  a la qual en vaig fer un post no fa gaire temps. 


Hem agafat el carrer de Sant Isidre i hem anat baixant cap a la riera de Rafamans, que més endavant es diu també riera de Corbera, a costat de la qual hi ha el bell racó de la Font del Marge, tant proper a la població que els palmerins en fan una passejada habitual, badant a més amb els horts ben arranjats que hi ha abans d'arribar-hi.

El camí, ample i còmode va seguint paral·lel a la riera fins retrobar la carretera en el punt on la riera és trespassada pel pont vell, ja només per a vianants, i el pont actual de la carretera.


D'allà hem anat cap al camí del cementiri que és, alhora, el camí de Sant Joan de l'Erm. Abans però d'arribar-hi i a les seves envistes, hem seguit de dret el camí un tros enllà per a fer una volta que allargués una mica la passejada, que promès era que no fos massa llarga però, com que "totes les masses piquen", tampoc havia de ser massa curta. Sí, cert, els Cargolets som molt exigents.
En el camí d'aquesta volta, que es va acostant novament a la riera, hem pogut veure una zona prou gran arranjada per a fer-hi jocs de guerra, dits d'una manera més guai  "Paintball". Aquesta zona és al costat mateix de la zona arranjada on hi ha Sant Joan.
La visita, les fotografies dels companys que no hi havíen estat, "la poma" i retornar pel mateix camí fins a la creu de terme de la carretera que ens diu que, novament, som al nucli urbà.
Hem dinat a la terrassa exterior del restaurant "Vímet", força bé i de millor tracte. I doncs, com que n'hem quedat tots prou satisfets, no em fa cap mandra de fer-ne esment i si cal, recomanar-lo. La meva delicatessen de segon plat del menú: botifarra a la brasa amb seva confitada.

Excursió de tast i dinar de tast. Avui tot de tast.

3 comentaris:

Marta ha dit...

Desitjo que els cargolets puguin seguir força vegades transportant la caseta amb la poma!

Ramon ha dit...

Un tast de categoria!. Amics, paisatge i bona menja. Què més és pot demanar!.

maria moncal ha dit...

Un tast molt reeixit i delicat tot plegat!