dilluns, 14 de març del 2016

Pissardi

(Els nostres carrers no tenien arbres i a molt pocs balcons algun gerani, dels d’abans de la papalloneta depredadora, exhibia alguna flor.
La vegetació no era present a dins la ciutat, ni a dins als pobles, llevat d’aquell arbre singular que pogués ser, de molt anys, al centre d’aquella plaça…
Ho posaré això?…bah, no val la pena que sembla que sempre estigui amb històries passades….)

En el carrer de casa, d’edificis massa alts per l’amplada del carrer, fa anys que van plantar pruneres japoneses, les “pissardi”.
Que, avançat l’hivern, ja ens ofereixen la florida.


Tot un goig.
Tota un millora ambiental que els amants de les plantes gaudim.
Potser aviat veurem alguna oreneta, o més aviat falziots, que en venen més que no pas orenetes.
S’ensuma la primavera.

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Si que s'ensuma la primavera, si. Tot i les nevades tardanes, les parets prepirinenques ja estan plenes de roquerols.

M. Antònia ha dit...

M'agrada molt el prunus pissardi, fa anys en vaig plantar un al jardí de casa. Tant les flors com les fulles són molt decoratives, més si els toca el sol. Em va arribar a fer prunetes de mida de cireres. Eren molt bones.