divendres, 20 de maig del 2016

Si jo fos tortosí, votaria "B"



A l’edifici de l’antic escorxador de Tortosa, per cert, una magnífica obra arquitectònica del modernisme industrial, comparable perfectament, per be que menys conegut, al celler del Pinell del Brai, hi ha a més del museu i sales per a activitats i exposicions, una filmació que es passa als visitants de promoció de la ciutat. 
Aquesta filmació, tècnicament ben feta per al meu gust, té un tros que son  vistes de la Tortosa actual a vol d’ocell, que es mou per arreu, d’un cantó a l’altre, riu amunt i riu avall, que ha estat muntada de manera que no es vegi el monument que l’any 1966 es va construir al bell mig de l’Ebre.
Quan hom és a Tortosa, a la que hi passegi una mica veu el monument, per poc que s’acosti al riu. Però la filmació l’amaga. Només sabent-ho, en algun moment se’l pot veure d’esquitllada. 
I si hom passeja de nit, no veurà si no una mena de cosa fosca al mig del riu.
Es clara la intenció d’amagar-lo en la filmació dels responsables de l’execució del documental. Gairebé com si ja no existís. Potser amb una raonable seguretat que no hi serà.
Diu la inscripció: "A los combatientes que hallaron gloria
en la Batalla del Ebro"

Però el monument hi és, i jo no em vaig estar de retratar-lo no fa gaire, de tots els cantons que vaig poder, davant la possibilitat que aquestes fotografies fossin les darreres d’un monument que, ara, està sotmés a la possibilitat de desaparició.
Per cinquanta anys el monument ha format part de Tortosa, del seu paisatge. Del riu.

Fins que d’uns pocs anys ençà ha aparegut aquest concepte (?) de “memòria històrica” que, curiosament només abasta els fets posteriors a la guerra civil, creat i promogut per determinats partits i persones de pensament afí. “Memòria històrica” que no pretén, pel que s’ha vist, un estudi serè i rigorós de les causes, desenvolupament i conseqüències d’aquell terrible conflicte per a comprendre’l el millor possible tants anys després, i extreure’n les lliçons adients. Al contrari, a parer meu, és només una mena de revisionisme utilitari per a reforçar les tesis dels partits que l’abonen i que creuen –amb raó o no- que els és útil electoralment en aquest present.

I essent com dic utilitari i instrumental, centra la atenció en aquells elements físics que permeten –tant irresponsablement a parer meu- un enfrontament partidista del que creuen que en trauràn rèdits.

Les terres de l’Ebre van patir molt especialment aquell conflicte. És ben conegut. I qui coneix una mica aquestes terres sap com n’ha estat i com n’és encara de dens el silenci auto-imposat de la gent, d’un cantó i altre d’aquells fets. Dels poquíssims que encara sobreviuen, dels seus fills –generació a la que jo pertanyo- i de tota la gent que no vol entrar en la frivolitat o el maniqueïsme del joc de bons i dolents.

A molts monuments dels pobles, erigits pels vencedors de la guerra, se’ls ha canviat la dedicatòria, amb expressions, per exemple com aquesta, que trobo molt adient: “En record de totes les víctimes de la guerra civil, 1936-1939. Perquè mai més es torni a esdevenir.” En algun altre poble, el monument s’ha traslladat al cementiri, també amb canvi de dedicatòria més o menys del caire que deia, amb voluntat inclusiva. En d’altres, el canvi s’ha limitat a dedicar-lo a totes les víctimes i el monument romàn al seu lloc.

El proper dissabte dia 28 de maig, es farà la consulta o referèndum als tortosins sobre el futur del monument.
Vet aquí la pregunta:
"En relació al monument a la bantalla de l'Ebre, que va inaugurar el general Franco l'any 1966, què creu que l'Ajuntament de Tortosa ha d'impulsar: 
a) Retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau.
b) Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau".

Vet aquí el resultat de la negociació entre els partits de l’Ajuntament de Tortosa que és la pregunta formulada i les respostes possibles. Queda clar que tot aquell que participi ho farà per a “promoure la memòria històrica i la pau”, voti el que voti. Que potser hi ha algú que no estigui per a promoure la pau?.  Aquesta cua al final de cada opció ha permès d’introduir el cavall de Troia de la “memòria històrica”, eina polivalent que en endavant permetrà de fer-ne la interpretació que es vulgui si guanyés la opció b), “reinterpretant” i “contextualitzant”.
Que tendra és encara la nostra democràcia!

Per al monument de Tortosa Alea iacta est. Però, si jo fos tortosí, malgrat tot votaria B.

10 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

M’agrada molt el que escrius. En els partits que ens representen els manca aquesta visió del conjunt de la societat i treballar amb aquesta visió de futur i convivència.

Per cert que una cosa amb un rerefons semblant és el entestar-se a voler suprimir la paraula religiosa de moltes festes i tradicions. Sembla que una part de la nostra societat es vulgui "tatuar" per no mostrar d’on venim perquè potser els avergonyeix...Assumir aquesta realitat també serà un senyal de maduresa democràtica. Encara que això és un altra tema!


Xiruquero-kumbaià ha dit...

Certament Pere, aquest que dius és un altre aspecte molt relacionat i que també és objecte d'un tractament massa sovint superficial i frívol. És a dir, les coses no son o van ser complexes i polièdriques i d'aquesta complexitat venim. Es veu que és més còmode i rendible reduïr-ho tot a la mida d'un titular o dels famosos 140 caracters del Twitter.

Marta ha dit...

Estic molt d'acord amb els vostres raonaments. En lloc de contextualitzar i revisar objectivament els objectes subjectes a canvi, es vol impulsar el "borrón y cuenta nueva" com diuen en castellà. Tants caps tants barrets, és així.

Helena Bonals ha dit...

Aquest divendres el meu pare presenta el seu llibre a Tortosa! M'agradaria de veure l'escorxador, no pas aquest monument. El meu avi era d'aquí.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ben aviat veurem, Marta, què diuen els tortosins.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Helena, el teu pare sap dels silencis que jo dic al post. Que vagi d'allò més bé la presentació del llibre. Posaràs alguna ressenya al Anticànons?

Helena Bonals ha dit...

Ja hi és, la ressenya, a l'Anticànons, també a l'Eco se sent.

Júlia ha dit...

Totalment d'acord, poca cosa a afegir, amb aquests raonaments que es fan hauríem d'acabar amb els monuments romans, renaixentistes, amb noms de carrer com ara Roger de Flor i semblants. Si aquest sentiment iconoclasta s'hagués esdevingut en els anys vuitanta m'hauria semblat més comprensible, ara ja no queden testimonis directes de moltes coses i entenc que molt de jovent, amb els 'cuentos xinos' que s'expliquen pensi així. No sé el que sortirà en la consulta però em temo que el monument està condemnat, si no és ara serà després i així anirem reinventant la història, com s'ha fet en coses com ara les lletges quatre columnes de Barcelona, tot és comèdia i teiatru. I les argumentacions estètiques ens portarien a un debat encara més espinós, em temo, considerant els horribles monuments que hem entomat aquests darrers anys a tot arreu, ben pagats, això sí. Corren mals temps per als debats profunds i fets amb moderació.

JERKOUT ha dit...

No podria ser més d'acord en tu, i a més ho expliques amb presició i exquisidesa. Felicitats, dóna gust llegir-te.

Gatsaule ha dit...

Bé, ara ho tinc fàcil perquè parlo a posteriori... Ha guanyat la teva opció, veient els resultats sabrem aviat si tenis o no raó!!