dissabte, 24 de març de 2018

Adéu Pi


Adéu és una contracció de “amb Déu”. En un comiat, havent de deixar sola aquella persona, hom deia a l’altre “quedeu amb Déu”, i rebia la resposta “que Ell us acompanyi”. O bé, “amb Déu siau” (estigueu amb Déu), i la resposta un simple “siau”  o repetint l’”amb Déu siau”.


El llenguatge tendeix a l’estalvi -sàvia tendència- com passa també amb “l’Ave Maria Puríssima” que quedava convertit, quan encara es deia en ser al llindar de la porta d’una casa o en entrar-hi, en un curt  “A Maria...!”
Recordo de petit una veïna gran, que li feia gràcia com s’acomiadava una iaia andalusa immigrada tot dient “Con Dió”. És a dir, li estava dient igualment “quedeu amb Déu”, “quede usted con Dios”. La mateixa iaia que en arribar a Catalunya li va dir al seu home que a la botiga  l’havien bordat. Anda ya....Que sí, que sí, que cuando me iba m’ha dicho au! I otra mujer también m’ha dicho au!. Quan va saber que li havien dit adéu siau, ja es va quedar tranquil·la.

I és que pensava això quan triava el títol d’aquest post: un simple “Adéu pi”. Un pi en minúscula, com per a qualsevol pi? No. Adéu Pi per a un pi determinat, el pi del Carrer del Pi.
La darrera vegada que el vaig veure va ser en ocasió d’una excursió que vam fer els Cargolets a Sant Pere de Ribes, la primera parada de la qual va ser precisament el Pi del Carrer del Pi. I la darrera, el Pi de la Palanca.
Una excursió plàcida, bonica, amb un temps de febrer lluminós aquell 2013 (Déu meu, aviat farà cinc anys!). Una excursió ideal per a gaudir del solet hivernal del Garraf. D’aquell dia son les fotografies del començament.
Fotografia de www.canalblau.cat
El 2i de desembre, després de més de dos-cents anys de vida, una ventada l’ha aterrat. Després d’haver vist passar varies generacions humanes, ha defallit davant una embranzida que temps enrere no li hagués fet ni tant sols pessigolles. Però el temps no passa endebades. 

Ni per als grans pins.