De viatge i exili

Acabo de triar per a aquesta entrada el tipus de lletra "helvètica"; no sé, potser per a variar. O perquè això d'helvètica vol dir suïssa i aquests darrers dies en parlem abastament d'aquest país i no per qüestions més o menys de caire monetari, si no pel fet que dues polítiques nostres rellevants s'hi han (hagut de) exiliat. Conservo encara amb molta estima una capseta de música que vam comprar un juliol que hi vam anar quan la nostra petita tenia un any, una capseta de música que toca la famosa "Edelweis". "Edelweis" flor de neu, aquesta flor meravellosa i senzilla que tanta il·lusió ens feia trobar excepcionalment en alguna ocasió pel Pirineu.

Diumenge va ser un dia més de tenir present els exiliats, com els presoners polítics, potser més de l'habitual. Quan una idea és insistent pren força per moments, va reblant el clau de tant en tant i conforma un tot-un-dia complex, amb la barreja d'allò que va venint a la mollera i el que la realitat física del moment imposa pels sentits.

El port és sempre d'aigües tranquil·les, que per això és un port, però quan defora està una mica esvalotat és inevitable que les embarcacions atracades facin les oscil·lacions babord-estribord que conviden ràpidament al mareig. I que s'evidencien més, com més des de terra s'alça la mirada a les puntes dels pals. Dels vaixells de vela, és clar. Perquè vaixells de vela és el que vam anar a veure per la festa de celebració del centenari del Pailebot "Santa Eulàlia", buc insígnia dels pertanyents al Museu Marítim de Barcelona.

El "Santa Eulàlia" partia a dos quarts de dues del port de Barcelona, acomboiat per altres velers per a fer un travessia fins a Seta, la francesa Sète, entre els quals l'espectacular  fragata "Shtandart" de la marina russa. 
Els darrers visitants del pailebot, a la una, eren convidats a baixar per a preparar la maniobra de sortida.

 Al mateix moll, darrera, el "Sirius", també de la flota del Museu, contrastava per la seva inactivitat. Sense tripulació. Es quedaria a moll i no acompanyaria al "Santa Eulàlia".

Darrera del "Sirius",  un llagut, també del Museu, de vela llatina semblava un nan al costat del "Shtandard" que el seguia en la fila. Aquest, ja poc abans de la una iniciava l'activitat per a la sortida. Era el vaixell amb més presència femenina, probablement pel fet de ser un buc escola.

 Puntuals, a dos quarts de dues amollen amarratges i comencen a separar-se del moll. Primer el "Santa Eulàlia" i darrera l'"Shtandard" enfilen cap a la bocana.

En aquest moment s'ens acosta una senyora, també amb el llaç groc al pit, i ens diu "han retingut el President Puigdemont a Alemanya, sap?". No, no ho sabia.
I ara me'n adono que el cel d'avui és força gris. Un cel d'exili primaveral. Agraeixo la informació, però m'hagués estimat més saber-ho una mica més tard, quan la vista hagués perdut els vaixells camí de Seta.

Dinem a prop, a Casa Pasqual, al Pas de sota Muralla, que els diumenges fan un menú força arregladet del que trio una orada al forn. 

 El mòbil, mentre esperem el dinar, ens informa del que està passant a Alemanya. I penso que els vaixells ja deuen ser fora port, potser passant per davant de Badalona, en plena mar, on un dia com avui l'horitzó es confondrà entre cel i aigua i l'espai esdevindrà immens mentre els narius dels tripulants tornaran a la sabuda sensació de la humitat i el salobre.

Un espai i unes sensacions que tant sols poden intuir en el record o la imaginació els nobles compatriotes que palesen a les presons castellanes la llur dignitat personal i la nostra dignitat nacional.
Com els vaixells que ara son a mar oberta, seguim avançant. I seguirem avançant. És la nostra singladura, el nostre camí, per revoltes que puguin estar les aigües.

Tornant cap a casa en l'autobús, me'n assabento que s'ha convocat una manifestació a les cinc. I em sento malament, molt malament de no poder ser-hi aquesta vegada, que després del passeig i de l'estar-me dret del matí davant els vaixells, els meu peus han dit prou. El pensament que, dissortadament, altres vegades m'hauré de manifestar no m'excusa, però em consola.
Al vespre, davant la televisió veig que, com sempre, hi ha molts vells a la manifestació encara que jo no hi sigui. Vells manifestant-se per un futur que només és dels joves.